dimarts, 15 de setembre de 2015

P3. Pors i plors

Il·lustració de Serxio Huelin


El primer dia d’escola és un pas important i difícil. Arribat aquest moment, en comptes de preocupar-nos, el que hem de fer és ocupar-nos-en. 

 

Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès a l’Escola del Mar

Per tal d’evitar que l’arribada a l’escola sigui xocant, seria bo haver-la visitat amb anterioritat: veure el pati, conèixer les aules o el parc que hi ha a prop. Això donarà confiança i tranquil·litat al nostre fill; aprofitem aquest moment per crear expectatives positives i engrescar-lo a voler anar a l’escola. Anem anticipant el moment, i la lectura ens pot ajudar. Per sort avui dia hi ha un munt de títols interessants en el mercat que tracten del tema: La súper Sara a la súper escola de Cressida Cowel, En Pol va a l’escola de Liesbet Slegers o L’escola, un llibre animat de Nathalie Choux.

Uns dies abans de començar el curs, també cal començar a regular els horaris. Anar a dormir d’hora ha de ser una prioritat per tal que el nostre fill estigui suficientment descansat per afrontar el que serà, de segur, un dia ple d’emocions i experiències noves. Fer alguna activitat que li agradi abans d’anar a dormir pot ajudar  a associar aquest moment amb coses agradables: escoltar la seva cançó preferida, llegir un conte o fer-li carícies, serien activitats idònies per crear un clima propici per agafar el son. 

Seria aconsellable tenir la motxilla preparada el dia anterior, fins i tot la roba. Això ens permetrà llevar-nos amb temps i tranquil·litat per gaudir de l’esmorzar, parlar una mica i tenir temps de resoldre els problemes que puguin sorgir: que li costi llevar-se, que no vulgui esmorzar o consolar-lo a l’entrada de l’escola, per exemple. Que el nostre fill estigui present a l’hora de preparar la motxilla és una bona manera de començar a fer-lo partícip i d’anar conscienciant-lo del que es trobarà el dia següent. També és important que sàpiga què porta (que reconegui allò que és seu) i on ho ha de guardar. Alguns nens poden manifestar la necessitat de portar una joguina a l’escola, el cert és que això els dóna confiança i seguretat, cal però que siguin conscients que moltes escoles permeten l’entrada de joguines sempre que aquestes es comparteixin amb els companys. Mostrem-los la part positiva: les podran posar en comú, inventar jocs nous, inclús podrà gaudir de les joguines dels altres. 

Arribat el dia, hi ha moltes possibilitats que, tot i la preparació prèvia que hem fet, el nostre fill es posi a plorar en el moment d’haver-se de quedar a l’aula. Davant d’això, el millor que es pot fer és mantenir-se serè i segur. Si el nostre fill veu que ens angoixem o que hi ha alguna possibilitat de negociar, la seva inquietud augmentarà. Tan sols calen unes paraules tendres, una abraçada, un petó i assegurar-li que arribada l’hora el vindrem a buscar. Fer això, però, no ens assegura que deixi de plorar, i si és així, no ens queda més remei que ser forts, no allargar gaire el moment i marxar. És positiu que vegi que confiem en els mestres i que deixem que aquests se’n facin càrrec. Segurament, molt aviat es sentirà millor i es posarà a jugar. És molt important ser puntuals a l’hora d’anar a recollir-lo; hem de pensar que ens espera amb candeletes i si arribem tard poden viure-ho com un abandonament i passar molt mala estona. Quan el recollim, és el moment de rebre’l amb una abraçada i interessar-nos per com ha anat el dia. Hem d’evitar fer preguntes massa generals que normalment costen de respondre a un infant. Si volem que ens expliquin coses, haurem de preguntar just el que volem saber: Què és el que més t’ha agradat de l’escola? Has fet algun amic? Com es diu? 

I què passa si el meu fill es nega rotundament a anar a l’escola? Ben segur que més d’una família es trobarà en aquesta situació, perquè hi ha alumnes a qui l’adaptació els costa més que a altres. Per molt gran que sigui el disgust, des del primer dia ha de quedar ben clar que l’escola no es negocia. És la nostra responsabilitat prendre decisions, i no podem pas deixar-les en mans dels més petits. Cal ser estrictes i comprensius a la vegada, no hem d’oblidar donar-los missatges de comprensió i suport: “Sé que et costa, però estic segur que te’n sortiràs.” En tot cas, si considerem que la situació es complica, farem bé de parlar-ne amb el mestre tutor per tal de buscar estratègies comunes i possibles solucions.

En fi, suposo que no cal dir que tots aquests consells no valen per a un sol dia, sinó que s’hauran de repetir tants dies, setmanes o mesos com calgui.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada