dimecres, 28 d’octubre de 2015

El Delta del Llobregat

Durant molt temps, el delta va ser una terra inhòspita amb un poblament dispers. A partir del segle XV el territori és ocupat de manera contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, van ser les activitats econòmiques fins que al llarg del segle XX van deixar pas a la indústria i a les activitats terciàries.



EL DELTA AMB BICI
Tot el territori del Delta és especialment adequat per al passeig en bici per a tota la família. Hi trobareu els espais naturals del riu, com els estanys de Cal Tet i Ca l’Arana. A la riba dreta del tram final del riu Llobregat, on podem trobar estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pinedes i platges. Hi ha gran diversitat de flora i fauna, especialment aus aquàtiques. I, parlant d’aus, un territori privilegiat per observar ànecs que descansen o martinets i bernats que busquen aliment és la maresma de les Filipines. La platja del Prat és una visita que no et pots perdre, ja que on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres. A peu, en bici o amb el teu vehicle, sigui hivern o sigui estiu, no deixis de visitar-la.
La Porta del Delta
Pl. Catalunya, 39-41. El Prat de Llobregat
Tel. 933 741 379

 

Per tastar: Un dels productes típics del Delta és el pota blava, que és una de les úniques races d’aus de corral que han sobreviscut sense passar per encreuaments, mantenint les seves característiques fins a l’actualitat. La cria del Pollastre Raça Prat està perfectament regulada. Han de ser criats a l’aire lliure i seguir una alimentació natural.

EL PARC DEL RIU
Aquest espai s’ofereix com un corredor verd i un camí d’aigua que connecta el massís de Collserola amb el front litoral i que disposa d’un camí continu de 30 quilòmetres de llarg als dos marges del riu, habilitat per a la circulació dels vianants i les bicicletes. El Parc també posa a l’abast dels ciutadans un espai públic de qualitat, fàcilment accessible i que s’ofereix com un entorn òptim per a la pràctica de tota mena d’activitats de lleure, esportives i de relació social. Es tracta d’un recorregut per un paisatge de gran riquesa i biodiversitat que disposa d’elements de patrimoni històric i cultural amb destacats punts d’interès. El ParcRiu Llobregat representa un nou model d’espai públic, habilitat a partir del gran espai obert que genera el riu.
ParcRiu Llobregat
Tel. 932 235 151


Jompirú

Àlbum infantil de caire poètic que parla de la màgia dels contes. Té com a protagonista el Jompirú i la seva tribu. Cada nit, a la plaça del poblat on vivia, ancians, joves i infants s’explicaven contes a la vora del foc. Jompirú i la seva ocelleta Olívia sempre seien a primera fila de tant que els agradaven. I cada nit, el terra tremolava i tothom se n'amagava. Una nit que un ancià narrava una història molt especial, els tremolors van ser forts, fortíssims, i quan tothom va ser a casa es van adonar que la lluna i els estels havien desaparegut. Una llum blanca enlluernadora va envair el poblat i va obligar a tothom a recloure’s a casa. Amb el trasbals, Jompirú va perdre la seva ocelleta. Al cap de tres dies de no saber-ne res, va sortir a buscar-la. I anant pel bosc va topar amb l’artífex que havia capgirat la vida del poblat. Gustavo Roldán ens porta als orígens de la narració oral i la literatura. Una història que explica com es creen i s’expliquen les històries, el punt de partida d’una tradició, d’un patrimoni universal, intangible i sense data de caducitat. La nit i el foc, la foscor i la llum, l'excés de claror en les il·lustracions de Raúl Nieto, impacten, criden. El blanc i el negre enceguen i enlluernen. És un àlbum contundent, que s’assaboreix a poc a poc, perquè és tendre i colpidor.
Per a majors de 9 anys
Gustavo Roldán i Raúl Nieto Guridi
Ed. Thule


Pensem en els valors




Estem començant el curs i el teló del SAT! s'està obrint. Els responsables, l'Òscar Rodríguez i la Montse Puga, són els xefs que han triat apostes teatrals per oferir al seu públic com a menú de la temporada.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

L’Òscar Rodríguez és un home de teatre tant en creació com en gestió i des de sempre ha estat molt lligat al teatre infantil, un home apassionat per la seva feina, director programador i un dels motors del SAT!

Què és el SAT! i quina és la seva filosofia?
És un teatre que depèn del districte de Sant Andreu gestionat per una empresa privada, N54 Produccions, que mitjançant un concurs públic va accedir a gestionar-lo. La vinculació amb el districte sempre ha sigut fluida, cordial i, d’alguna manera, nosaltres hem anant marcant línies i suggeriments, però sempre tenint en compte la seva idea i com volen fer-ho. La filosofia del SAT! és ser un teatre útil, de promoció de les arts escèniques i de descentralització, però amb vocació de ciutat.
Es pot fer teatre lluny del centre de la ciutat?
La gent ve a veure coses, tot i que, en teatre familiar, tothom es mou molt per criteris de proximitat: va al teatre que té més a prop. Nosaltres estem oferint una programació molt bona per les nostres possibilitats, encara que no podem comprar espectacles com altres teatres públics; aleshores, estem ajustant al màxim i, donada la nostra realitat, fem una programació molt digna i molt bona. Penso que és fruit d’això: programar amb carinyo, voler fer-ho bé i dedicar-hi moltes hores.
Una de les especialitats del SAT! és el teatre familiar.
Volem fer un teatre de qualitat, un teatre de valors, no només un simple entreteniment. Cal que els nens s’ho passin bé, però partint sempre d’un punt de vista teatral. És a dir, que en això que estan veient hi hagi les mateixes premisses d'una obra de teatre per a adults.
Per què el teatre infantil és més innovador quant a llenguatge?
Pel mateix gènere. La llibertat i creativitat amb què podem treballar en el teatre infantil, en teatre per a adults no hi és. Dónes molt més camp a la imaginació, a la innovació, i, en aquest sentit, aportem grans progressos al teatre i a les arts escèniques en buscar espais insòlits i maneres d'explicar. T’estàs adreçant a un públic amb molta més capacitat de ser seduït, suggerit; fas proves, t’inventes... Treballes amb nens i et donen un feedback que després utilitzes. El que sustenta el teatre infantil a Catalunya i també a la resta de l'Estat espanyol són companyies de fa gairebé 20 o 25 anys, amb un recorregut llarg, que es poden permetre crear un espectacle nou després de tenir un altre que funciona, es poden permetre anar més enllà i poder anar fent proves, i si no surt gaire bé, pots recórrer al que tenies. Sempre podràs fer una altra cosa, perquè estem treballant cap a la continuïtat, no cap a una rendibilitat immediata.
És més fàcil crear teatre infantil?
Crear un bon espectacle infantil és tan difícil com fer-ne un per a adults. Els nens t’han d’entendre, perquè, si no, no té gens de gràcia i això afegeix dificultat. És teatre i, per tant, no és fàcil. Ara bé, en el teatre infantil hi ha més tolerància. Hi ha un excés de producció, absorbeix més mediocritat i és més fàcil l’entrada perquè, d’alguna manera, hi ha menys rigor dels programadors. Inclús socialment: com és per a nens, ja està bé, ja serveix.
Com es podria estimular més les famílies perquè vagin al teatre?
Fer menys programació i fer-ne de més qualitat, donar-li un tractament amb més recorregut, com el teatre per a adults. El teatre per a nens està bé –el que es fa– i és bo, però és gairebé un lloc al qual aniràs a passar la tarda del dissabte; per tant, jo crec que hauria d’haver-hi menys sales d’exhibició i més qualitat a les sales. El problema és, sobretot, la creació de públic: els que hi van hi van anant, hi aniran un dia o tres, però hi van. Justament amb qui hem de treballar és amb qui no hi va mai. La manera de viure i la societat en què estem no et fan entendre que cal pagar per anar al teatre, a un museu o per comprar-te un llibre. Tot et porta al consum immediat, ràpid. En el teatre, entres en una altra dimensió i els nens també.

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Rellinars

La privilegiada situació geogràfica de Rellinars, a poc més de 50 km de Barcelona i a tocar de les ciutats metropolitanes del Vallès Occidental  i de la comarca del Bages, l’ha convertit en terra de pas i li ha facilitat un cert aïllament de les trifulgues històriques de l’entorn.


LES FONTS DE RELLINARS
Un lloc on podreu disfrutar de la tranquil·litat de la natura. El punt de sortida és la plaça de davant de l’ajuntament. Baixem unes escales fins al carrer de Sant Pere i girem a la dreta. A la nostra esquerra veurem l’església vella de Sant Pere i  Sant Fermí. Agafem el carrer de Mossèn Emili Riera, voltarem la fàbrica tèxtil, creuarem el pont de la riera, passarem per sota d’un aqüeducte i agafarem el camí de la dreta. Aquest camí ens mostra l’esplèndida vegetació de Rellinars. I veurem, a tocar d’uns bancals d’horts, la balma d’Andaló, una gruta per on podrem baixar. Seguirem el camí fins a arribar a un altre revolt a la dreta. Des d’aquest punt podem disfrutar d’unes bones vistes de Montserrat. 
Més informació de la ruta i de les fonts

Per tastar: Durant segles, el pa s’ha elaborat amb quatre únics ingredients: farina, aigua, sal i llevat mare natural. Al Bages trobem forns que elaboren artesanalment un pa fet amb productes ecològics i de proximitat, i ens n’ofereixen de diferents tipus, tant amb farines blanques com integrals: pa de pagès, pa de cereals, pa d’espelta, magdalenes, coques, etcètera.

TERRA DE LLI
El lloc de Rellinars apareix als segles X i XI en documents relacionats amb els monestirs de Sant Llorenç del Munt i de l’Estany, i des del seu origen va estar vinculat al terme de Vacarisses. Va assolir la independència municipal al segle XIX. L’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està documentada el 951, però en el suport de l’altar preromànic es va trobar una lauda votiva romana. Això i les properes restes d’una necròpolis amb tombes antropomòrfiques han fet pensar en un possible assentament iberoromà. Les masies van ser les peces principals de la història de Rellinars fins als segles XVI i XVII. A partir de l’edat mitjana, les terres rellinassenques es van cultivar i es va aprofitar la riquesa d’aigües per a nombrosos conreus.
Ajuntament de Rellinars | Pl. Ajuntament, s/n. Rellinars
Tel. 938 345 000

El segon i la literatura


Ampliar la família sempre és motiu d’alegria, però no significa que sigui com el primer embaràs, en què podies estar al cent per cent, et concentraves plenament en el nou canvi de vida... Ara ja no es pot...


Per Martina Escoda, escriptora i mare

Quan tens un fill que ho nota abans que li diguis res, d’entrada aquest segon embaràs no es presenta fàcil. Et mira una panxa sospitosa que creix a un ritme imparable i et diu: “Mama, aquí dins no hi ha cap bebè. No ho vull. No vull tenir cap germanet.” Llavors t’aixeca la samarreta per comprovar què hi ha a sota. Pots pensar que encara és massa d’hora per comunicar-li la notícia i reflexiones quin pot ser el moment ideal, perfecte –que, evidentment, no existeix i ho saps–, i en arribar el dia que et decideixes –avui sí, per fi!– no passa absolutament res. Tot queda igual. Ell ja ho sabia. Fa temps que ho sabia. Abans que ningú. 

Ja et pots anar preparant perquè la vida familiar és un aprenentatge continu sense partitura i t’adones de la importància de la flexibilitat i de la fluïdesa de les accions perquè tot avança com una narració que va canviant, com el motor dels contes que el teu fill et demana que t’inventis al vol, aquells que diu que surten de la boca. 

És que, de cop i volta, aquesta negativa de no voler cap altre germà canvia quan menys t’ho esperes i et trobes un dia que en llevar-vos ja et demana amb els ulls plens d’il·lusió: “Tens la panxa molt grossa. Avui ja sortirà, oi?” o “Vull tenir dos germanets”. 

Pot semblar que en tenir l’experiència d’un primer embaràs i la criança en procés d’un primer fill tot sigui més senzill perquè no et ve de nou, no parteixes de zero i hi ha certa confiança i seguretat en tornar a viure quelcom conegut com ara alletar o cuidar un nadó, però realment és una aventura nova i incerta en no saber com es construirà el dia a dia amb tots dos fills alhora, compartint i construint els moments i noves rutines. Sort de l’ajut dels contes i de la imaginació, que podran donar certa estabilitat per a cada dia. Els protagonistes dels llibres es convertiran en acompanyants que faran i desfaran al nostre pas tot allò que experimentarem i els cops d’efecte màgics ens ajudaran per capgirar i transformar la realitat. Tot s’haurà de reubicar i caldrà inventar espais que donin sentit i valor a la nova vida en família. 

Si ho vius amb ulls d’infant, descobrint cada petit detall de la vida per primer cop, això ajuda molt i aprens a no planificar gaire i a deixar-te portar pel ritme dels contes que es van creant i movent en tot moment. Sembla que els personatges vagin conquerint i relacionant accions i tot el que vagin vivint els fa construir i modelar una visió del món nova constantment. Per exemple, els mateixos canvis viscuts en el procés de l’embaràs que fan, per exemple, que el fill acabi jugant a ser el germanet i a imitar-ne la veu i les coses que farà o a saludar-lo amb la mà i cantar-li una cançó. També els ninos de peluix i els cotxes d’un dia per l’altre són el germanet nou que vol cuidar i alhora també és ell mateix, la part de nen petit que no vol perdre. 

Aquest procés, però, no s’atura, no se sap com evolucionarà i segur que des que neixi fins que es vagi fent gran al costat també de l’altre fill gran hi haurà moltíssimes coses que només es podran conèixer i saber en el moment precís. Una filera de contes pel camí intentaran plasmar i posar paraules i imatges a tot allò desconegut. La literatura és una font inesgotable de desitjos, emocions, coneixements i recursos que ens fa créixer i explorar les dimensions de la vida com a persones. Amb els silencis, els jocs i els misteris que amaga i amb la màgia d’inventar altres mons per ajudar a entendre millor el nostre. 

Què diferencia passar d’un a dos fills? Naturalment, els contes també ajuden amb un de sol. Potser es tracta d’ampliar la mirada, la biblioteca portàtil que ets i convertir-te més que mai en una equilibrista de les paraules en moviment, amiga del trapezi, i afrontar els reptes com un joc d’amor en expansió carregat de sensibilitat, audàcia i, sempre que es pugui, perseguidor del bon humor.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

L'Alt Camp

Pujarem dalt de castells, visitarem pobles deshabitats. Tractarem de reconèixer arbres. Ens sorprendrem amb les interminables vinyes, oliveres i avellanedes. Beurem el vi d'aquesta comarca i assaborirem els seus productes.


CELLER MODERNISTA
El celler modernista construït el 1919 i finançat pels pagesos de la cooperativa és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí. Està declarat bé cultural d’interès nacional. La visita al celler dóna a conèixer la història, l’art i l’elaboració del seu vi. De l’edifici destaquen els tres grans pilars que defineixen el llenguatge arquitectònic del seu creador: la funcionalitat, el gust per la tradició constructiva rural i la utilització de solucions estructurals de gran projecció. El material utilitzat per aixecar el celler va ser pedra i maó. L’element més característic n’és l’arc parabòlic, que ens proporciona un espai ampli i funcional d’una gran bellesa estètica. Martinell buscava l’equilibri: “Les formes equilibrades són les que exhibeixen bellesa en si mateixes.”
C. de l'Estació, s/n. Nulles
Tel. 977 614 965
Dates i horaris: Caps de semana, a les 11 i a les 12.15 h
Entrada amb un 50% de descompte per a nens de 4 a 12 anys

Per tastar: La configuració muntanyosa de tota la comarca ofereix caça, i amb ella fan xoriços i fuets de cérvol i senglar. A la fleca de Pla de Manlleu fan un riquíssim pa de pessic. Aquest dolç pot comprar-se també a la fleca de Pont d’Armentera, on els dissabtes couen una coca d'ametlles pròpia d'aquest poble i per Quaresma cuinen una escudella de bacallà amb fonoll i codonyat.

OBRA DE JUJOL
La història comença als anys vint. El jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la cova de Sant Ignasi de Manresa, va escriure que un dia, mentre resava al cambril del santuari de la Moreneta a Montserrat, li va venir al pensament que a Montferri calia un santuari dedicat a la Moreneta per acostar la Mare de Déu de Montserrat als pobles de Tarragona. Quan se li va concedir el terreny, va cridar l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, i li va encarregar el projecte del santuari. La cerimònia de col·locació de la primera pedra va tenir lloc el novembre del 1925. Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l'inici, totes les peces per a la construcció d'aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment.
Montferri
Tel. per a visites: 686 763 239
Tel. ajuntament: 977 620 377


La pastanaga

La pastanaga és una versió d’un conte tradicional xinès que va guanyar el primer premi Eva Tolrà d’il·lustració 2014. En un bosc inexplorat, un conill troba un dia una pastanaga enorme. Però precisament aquest dia el conill està satisfet i no té gana. Què pot fer amb la seva magnífica troballa? El primer que se li ocorre és donar-la a un altre animal del bosc: a l’àguila, que ha tingut pollets i segurament necessita ajuda. Però resulta que aquest dia a l'àguila també li ha anat bé i no té gana. Així que la passa a un senglar, que es troba en la mateixa situació, així que amb gran sorpresa el conill torna a trobar la gran pastanaga a la porta del seu cau…, però què pot fer-ne? El relat és una llegenda circular que ens situa en un bosc llunyà que és l’escenari de la generositat d’un conill. I, com tots sabem, la generositat és un grau, i tot allò que dónes sense esperar res a canvi se’t retorna amb escreix de mil i una maneres. Un àlbum que és una delícia i que va directe al cor fruit de la delicadesa i l’elegància. Laia Domènech mai havia pensat a ser il·lustradora. Es va graduar en arts plàstiques a l'Escola Massana de Barcelona i, després d'uns anys dedicats al disseny gràfic, va cursar un cicle d'il·lustració. Fins llavors no s’havia adonat que el dibuix és el seu mitjà espontani d'expressar-se. 
Laia Domènech
Ed. Milrazones
A partir de 4 anys


Creadors monstruosos


‘L’Agus i els Monstres’ és una col·lecció de bones històries dins d'altres històries que atrapa pel seu humor, l’enginy, la seva inimaginable col·lecció de monstres i perquè els nens s’hi veuen reflectits tal com són.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

El Jaume Copons i la Liliana Fortuny són els creadors d'aquestes fantàstiques i divertides aventures. El Jaume és escriptor, guionista..., tot el que pot ser un inventor d'històries. La Liliana és il·lustradora, animadora…, i tot el que surt del traç del seu llapis és ple de creativitat i energia. Tots dos són “molt de barri”: ell de Sant Andreu i ella de Sants.

Qui és l’Agus?
Liliana: És un nen, un nen absolutament normal: honest, independent, desordenat, que no li agrada gaire la lectura, que quan li posen deures munta un cristo i que, un bon dia, es troba un monstre, el Sr. Flat, i aquest n’hi presenta molts més, que seran el seu grup d’amics, tots monstres de molt bon rotllo.
La lectura com a coprotagonista?
Jaume: El Sr. Flat és el Monstre dels Llibres; li encanta llegir i va introduint a poc a poc l’Agus en lectures indispensables. Ho fan junts i gaudeixen, tenint cadascú la seva pròpia opinió sobre les històries. És metaliteratura per a nens. Introduïm la literatura com a aventura presentant textos clàssics o moderns.
Cada nen hauria de tenir un Monstre dels Llibres?
J.: Jo he corregut moltes escoles i el que descobreixo, moltes vegades, és que les lectures obligatòries sembla que estan destinades a aconseguir que no es llegeixi mai més res. Trobes nens que, de cop i volta, odien la lectura, i és una pena. La lectura i la música es relacionen directament amb la felicitat, amb passar-t’ho bé, i es converteixen en un horror. Jo aboliria el llibre obligatori i faria una hora diària de lectura a l’escola i que tothom llegeixi el que vulgui, assessorats per la (i dic “la” perquè són quasi totes dones) bibliotecària.
Com va aparèixer ‘L’Agus i els Monstres’?
J.: Fa uns tres anys que jo ja havia pensat en el concepte del Monstre dels Llibres com a projecte audiovisual; fins i tot es va fer una maqueta i vaig desenvolupar el projecte –però ja sabem com va tot l’audiovisual, oi? – i ho vaig abandonar. Quan vaig conèixer la Liliana vaig pensar a reprendre-ho, però vam partir de zero.
L.: Vam començar amb el Sr. Flat. Vaig dibuixar molts i molts monstres i en vam triar alguns.
J.: Vam començar la col·lecció amb l'editorial Combel i estem força contents, ja que la publicació està molt cuidada, i això que moltes vegades, en el món editorial i en el món audiovisual, quan treballes per a nens hi ha la idea que qualsevol cosa ja val, que ja està bé... I no sabem on anem, no sabem què farem... Que farem una sèrie de dibuixos d'aquí a tres anys? Pot ser sí, pot ser no... No ho sabem, però intuïm que hi ha possibilitats. La reacció dels lectors ha sigut molt bona, també de pares i mares, bibliotecaris, llibreters…
I les aventures continuen…
J.: No volem que la col·lecció sigui eterna. Això no vol dir que no hàgim de fer-ne molts i, per tant, al llarg de la col·lecció aniran passant coses que expliquen d’on han sortit aquests monstres, els dolents –el Doctor Brot i el Nap– que els fan la vida impossible, què pretenen i per què ho pretenen, quin paper té la bibliotecària... Podríem fer el mateix que les sitcoms: congelar els personatges, però mola més fer això.
El vostre públic...
L.: És el millor. Els nens fan una crítica implacable. Els agrada o no els agrada, són directes i clars. Quan sortim al carrer, o bé per Sant Jordi, o bé als tallers, se't posen al costat, et xafen, riuen... i quan dibuixo sempre algú diu: “Que lleig!”, i això és fantàstic!
J.: No...! Al contrari. En general és allò d’“Apa! Que bé que dibuixes!”
Com treballeu?
J.: No estem tot el dia junts treballant. Ella té el seu estudi i jo el meu i, no obstant això, arribem a un llenguatge comú.
L.: Sí, en això ens vam entendre molt ràpid. Si no, no hauríem passat del primer llibre. És molt important compartir una visió del món. Suposo que la cosa va per aquí.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Salou

La seva gran riquesa natural i paisatgística el converteixen en un punt d’atracció turística per a famílies. Les platges i cales de sorra daurada amb les seves aigües tranquil·les han convertit Salou en una de les grans destinacions de referència de la Costa Daurada.


EL FAR
El far es va encendre per primera vegada l’1 d’abril del 1858 amb una torre central de color vermell. Disposava d’una llum blanca alimentada amb oli d’oliva que es podia veure des de 14 milles. Dos faroners eren els encarregats de fer-lo funcionar. Després, a mesura que van anar passant els anys, la tecnologia es va anar aplicant al far, que encara ara il·lumina el golf de Sant Jordi de la Costa Daurada. En l’actualitat, el camí de ronda rodeja per la costa tota la construcció. Un alè de brisa marina ens embolcalla quan enfilem el camí de ronda, d’uns 300 metres, que envolta el far de Salou. El recorregut, obert al públic, permet al visitant tocar pràcticament l’aigua i gaudir d’un entorn natural de gran bellesa, allunyat del brogit de la capital de la Costa Daurada.
El Far de Salou
Horari: Des de les 10 del matí fins després de la posta de sol

Per tastar: Salou i la Costa Daurada són famosos pel seu deliciós peix, el brou de peix, el peix fet al forn amb sal del mar, l’arròs, el suquet de peix i el romesco, típica salsa que es fa amb tomàquet, pebrots, avellanes i alls. Per acompanyar aquests plats cal escollir un vi de denominació d’origen com ara Priorat, Terra Alta, Conca de Barberà i Penedès.

CAMÍ DE RONDA
Un camí remodelat d'una bellesa especial i que encara és desconegut. La ruta que us proposem voreja el "roquer", que és com es coneix popularment el cap de Salou i que s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Una travessia assequible per fer caminant amb la família. Una passejada que comença al final del carrer Colom, just a l'esplanada dels Pilons, i que té unes vistes fascinants de la platja de Llevant i del passeig Jaume I. Tot seguint passarel·les, escales i camins, contemplarem gran part de les cales i platges del cap de Salou. Després d'un quilòmetre i mig de recorregut, finalitza el camí de ronda. Un passeig habilitat que dóna valor a la Costa Daurada. Segur que quan finalitzeu aquest recorregut haureu fet un bon feix de fotografies.

El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

“-Coneixeu Jack Sparrow, oi?
-És el protagonista de les quatre pel·lícules de la sèrie de Pirates del Carib. De segur que recordeu el seu aspecte estrafolari: és brut i té el cabell molt llarg…”
En Martí és un nen de 12 anys que sempre ha estat un admirador de Johnny Depp. Un concurs de les millors frases de la pel·lícula Pirates del Carib el porta, com un dels guanyadors, a poder xatejar amb ell. Però en Martí, quan es troba en el primer xat, amb sinceritat explica al tal Johnny Depp que sap que no és ell, sinó un “negre” que treballa per a ell. Els seus primers diàlegs iniciaran una amistat entre els dos, i en Martí obrirà el seu cor: ell passa una situació familiar difícil, els seus pares s’han distanciat. I a l’escola és una víctima més del bullying…. L’amistat entre tots dos segueix, i en Martí pren exemple de la vida que en Johnny Depp va viure. I és de la manera més simple: lluitant per ser feliç. Aquesta darrera decisió serà la que portarà en Martí a intentar saber entendre els seus pares, defensar-se dels enemics de classe i aconseguir ser feliç en el seu raconet del món. Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, un premi valencià per a públic infantil.
A partir de 12 anys
Francesc Puigpelat i Oriol Malet
Ed.  Bromera

Tornem a l'escola?


La tornada a l’escola és un moment en què es fa visible la capacitat d’adaptació dels infants a la societat industrialitzada, tecnològica i postmoderna. L’escola és el gran referent per als nens i nenes i durant molts anys el lloc on passen més hores.


Per Jordi Puig Voltas. Mestre d’educació física i pedagog

Benvolguts pares i mares:
Diuen que els infants no som capaços de veure el final de les coses, que ens costa saber dir prou i que tenim molta energia i capacitat quan juguem i ens ho passem bé. Les darreres teories psicològiques aposten per anticipar als nens i nenes què és el que passarà en els propers minuts, hores o dies. Es tracta d’un entrenament psicològic que pretén ajudar-nos a entendre el món dels adults i esdevenir així membres actius de la societat.  

Jo també us puc anticipar un munt de coses que passaran els propers dies, i això que no sóc un adult entrenat, però aprenc ràpid... De fet, el primer indicador que em permet veure com canviaran les coses és la roba amb la qual els pares i les mares es vesteixen. Les xancletes, els banyadors i les camises alegres queden guardades a l’armari i tornen els pantalons llargs, les sabates i les corbates. M’ensumo que les coses canvien quan al setembre ens apunten a un casal d’estiu durant quinze dies per facilitar el que en diuen “la conciliació de la vida laboral i familiar”. Augmenta la tensió a casa i el despertador cada vegada sona abans... Un dels indicadors que el sindicat d’infants demana que s’elimini és la quantitat d’anuncis televisius i radiofònics que des del dia 10 d’agost ens bombardegen de manera indiscriminada amb llibretes de colors, motxilles de superherois i estoigs amb mil i un racons per tal de tenir totes les coses ben classificades. 

Hi ha un altre element que ens posa la mosca al nas als petits de la casa. L’altre dia al lloc on fem vacances va venir un veí a veure els meus pares i els va dir: “La setmana vinent fem la paella de la comunitat per acomiadar l’estiu; us hi voleu apuntar?...” Això sí, la tornada a l’escola és indiscutible i definitiva quan uns dies abans anem tota la família a comprar els llibres, les llibretes i l’anomenat material escolar; normalment a l’escola, on tothom pregunta: “Com han anat les vacances?” Doncs què voleu que us digui: fenomenal, fantàstic, increïble, genial, o és que encara hi ha algú a qui no li agrada descansar i gaudir d’uns dies tots junts en un lloc diferent de l’habitual? La segona afirmació és: “Mira que morenets que esteu tots.” I... “Que grans que us heu fet!” Doncs, és clar..., és l’efecte de la radiació solar, tema que vam treballar l’any passat a coneixement del medi, i un aspecte que passa desapercebut però que succeeix de manera constant i determinada que és el creixement i la maduració. Sembla mentida que ho hàgim d’explicar tot a aquests adults...

Sí, amics, la tornada a l’escola és indiscutible i succeeix de manera regular cada any per aquestes dates. Fa quinze dies que ha començat un nou curs escolar i, ara que ja estem situats, ens veiem abocats a afrontar els reptes que ens han preparat els nostres professors i professores. S’han acabat les vacances i hauran de passar nou mesos més perquè en un llunyà mes de juny, de sobte, després de la festa de Sant Joan, els dies es facin més llargs, la piscina faci acte de presència, marxem de colònies a la muntanya o a la platja i comencem les fantàstiques i merescudes vacances d’estiu. Així doncs, com diu el pedagog, “S’han d’anticipar les coses”. Els pares i mares han d’aprendre també a tornar a la feina d’una manera tranquil·la sense sobresalts, i els caps i superiors de les empreses han d’entendre que tothom necessita el seu període d’adaptació. Us imagineu que el primer dia els encarreguessin una redacció sobre les vacances?

Us desitjo un feliç curs escolar i una bona feina durant tot el curs. Això sí: no oblideu de llegir un bon llibre, de fer alguna activitat esportiva i de gaudir de les estones d’oci i de temps lliure que tindreu després de la jornada escolar.