dimecres, 14 d’octubre de 2015

Creadors monstruosos


‘L’Agus i els Monstres’ és una col·lecció de bones històries dins d'altres històries que atrapa pel seu humor, l’enginy, la seva inimaginable col·lecció de monstres i perquè els nens s’hi veuen reflectits tal com són.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

El Jaume Copons i la Liliana Fortuny són els creadors d'aquestes fantàstiques i divertides aventures. El Jaume és escriptor, guionista..., tot el que pot ser un inventor d'històries. La Liliana és il·lustradora, animadora…, i tot el que surt del traç del seu llapis és ple de creativitat i energia. Tots dos són “molt de barri”: ell de Sant Andreu i ella de Sants.

Qui és l’Agus?
Liliana: És un nen, un nen absolutament normal: honest, independent, desordenat, que no li agrada gaire la lectura, que quan li posen deures munta un cristo i que, un bon dia, es troba un monstre, el Sr. Flat, i aquest n’hi presenta molts més, que seran el seu grup d’amics, tots monstres de molt bon rotllo.
La lectura com a coprotagonista?
Jaume: El Sr. Flat és el Monstre dels Llibres; li encanta llegir i va introduint a poc a poc l’Agus en lectures indispensables. Ho fan junts i gaudeixen, tenint cadascú la seva pròpia opinió sobre les històries. És metaliteratura per a nens. Introduïm la literatura com a aventura presentant textos clàssics o moderns.
Cada nen hauria de tenir un Monstre dels Llibres?
J.: Jo he corregut moltes escoles i el que descobreixo, moltes vegades, és que les lectures obligatòries sembla que estan destinades a aconseguir que no es llegeixi mai més res. Trobes nens que, de cop i volta, odien la lectura, i és una pena. La lectura i la música es relacionen directament amb la felicitat, amb passar-t’ho bé, i es converteixen en un horror. Jo aboliria el llibre obligatori i faria una hora diària de lectura a l’escola i que tothom llegeixi el que vulgui, assessorats per la (i dic “la” perquè són quasi totes dones) bibliotecària.
Com va aparèixer ‘L’Agus i els Monstres’?
J.: Fa uns tres anys que jo ja havia pensat en el concepte del Monstre dels Llibres com a projecte audiovisual; fins i tot es va fer una maqueta i vaig desenvolupar el projecte –però ja sabem com va tot l’audiovisual, oi? – i ho vaig abandonar. Quan vaig conèixer la Liliana vaig pensar a reprendre-ho, però vam partir de zero.
L.: Vam començar amb el Sr. Flat. Vaig dibuixar molts i molts monstres i en vam triar alguns.
J.: Vam començar la col·lecció amb l'editorial Combel i estem força contents, ja que la publicació està molt cuidada, i això que moltes vegades, en el món editorial i en el món audiovisual, quan treballes per a nens hi ha la idea que qualsevol cosa ja val, que ja està bé... I no sabem on anem, no sabem què farem... Que farem una sèrie de dibuixos d'aquí a tres anys? Pot ser sí, pot ser no... No ho sabem, però intuïm que hi ha possibilitats. La reacció dels lectors ha sigut molt bona, també de pares i mares, bibliotecaris, llibreters…
I les aventures continuen…
J.: No volem que la col·lecció sigui eterna. Això no vol dir que no hàgim de fer-ne molts i, per tant, al llarg de la col·lecció aniran passant coses que expliquen d’on han sortit aquests monstres, els dolents –el Doctor Brot i el Nap– que els fan la vida impossible, què pretenen i per què ho pretenen, quin paper té la bibliotecària... Podríem fer el mateix que les sitcoms: congelar els personatges, però mola més fer això.
El vostre públic...
L.: És el millor. Els nens fan una crítica implacable. Els agrada o no els agrada, són directes i clars. Quan sortim al carrer, o bé per Sant Jordi, o bé als tallers, se't posen al costat, et xafen, riuen... i quan dibuixo sempre algú diu: “Que lleig!”, i això és fantàstic!
J.: No...! Al contrari. En general és allò d’“Apa! Que bé que dibuixes!”
Com treballeu?
J.: No estem tot el dia junts treballant. Ella té el seu estudi i jo el meu i, no obstant això, arribem a un llenguatge comú.
L.: Sí, en això ens vam entendre molt ràpid. Si no, no hauríem passat del primer llibre. És molt important compartir una visió del món. Suposo que la cosa va per aquí.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada