dimarts, 20 d’octubre de 2015

El segon i la literatura


Ampliar la família sempre és motiu d’alegria, però no significa que sigui com el primer embaràs, en què podies estar al cent per cent, et concentraves plenament en el nou canvi de vida... Ara ja no es pot...


Per Martina Escoda, escriptora i mare

Quan tens un fill que ho nota abans que li diguis res, d’entrada aquest segon embaràs no es presenta fàcil. Et mira una panxa sospitosa que creix a un ritme imparable i et diu: “Mama, aquí dins no hi ha cap bebè. No ho vull. No vull tenir cap germanet.” Llavors t’aixeca la samarreta per comprovar què hi ha a sota. Pots pensar que encara és massa d’hora per comunicar-li la notícia i reflexiones quin pot ser el moment ideal, perfecte –que, evidentment, no existeix i ho saps–, i en arribar el dia que et decideixes –avui sí, per fi!– no passa absolutament res. Tot queda igual. Ell ja ho sabia. Fa temps que ho sabia. Abans que ningú. 

Ja et pots anar preparant perquè la vida familiar és un aprenentatge continu sense partitura i t’adones de la importància de la flexibilitat i de la fluïdesa de les accions perquè tot avança com una narració que va canviant, com el motor dels contes que el teu fill et demana que t’inventis al vol, aquells que diu que surten de la boca. 

És que, de cop i volta, aquesta negativa de no voler cap altre germà canvia quan menys t’ho esperes i et trobes un dia que en llevar-vos ja et demana amb els ulls plens d’il·lusió: “Tens la panxa molt grossa. Avui ja sortirà, oi?” o “Vull tenir dos germanets”. 

Pot semblar que en tenir l’experiència d’un primer embaràs i la criança en procés d’un primer fill tot sigui més senzill perquè no et ve de nou, no parteixes de zero i hi ha certa confiança i seguretat en tornar a viure quelcom conegut com ara alletar o cuidar un nadó, però realment és una aventura nova i incerta en no saber com es construirà el dia a dia amb tots dos fills alhora, compartint i construint els moments i noves rutines. Sort de l’ajut dels contes i de la imaginació, que podran donar certa estabilitat per a cada dia. Els protagonistes dels llibres es convertiran en acompanyants que faran i desfaran al nostre pas tot allò que experimentarem i els cops d’efecte màgics ens ajudaran per capgirar i transformar la realitat. Tot s’haurà de reubicar i caldrà inventar espais que donin sentit i valor a la nova vida en família. 

Si ho vius amb ulls d’infant, descobrint cada petit detall de la vida per primer cop, això ajuda molt i aprens a no planificar gaire i a deixar-te portar pel ritme dels contes que es van creant i movent en tot moment. Sembla que els personatges vagin conquerint i relacionant accions i tot el que vagin vivint els fa construir i modelar una visió del món nova constantment. Per exemple, els mateixos canvis viscuts en el procés de l’embaràs que fan, per exemple, que el fill acabi jugant a ser el germanet i a imitar-ne la veu i les coses que farà o a saludar-lo amb la mà i cantar-li una cançó. També els ninos de peluix i els cotxes d’un dia per l’altre són el germanet nou que vol cuidar i alhora també és ell mateix, la part de nen petit que no vol perdre. 

Aquest procés, però, no s’atura, no se sap com evolucionarà i segur que des que neixi fins que es vagi fent gran al costat també de l’altre fill gran hi haurà moltíssimes coses que només es podran conèixer i saber en el moment precís. Una filera de contes pel camí intentaran plasmar i posar paraules i imatges a tot allò desconegut. La literatura és una font inesgotable de desitjos, emocions, coneixements i recursos que ens fa créixer i explorar les dimensions de la vida com a persones. Amb els silencis, els jocs i els misteris que amaga i amb la màgia d’inventar altres mons per ajudar a entendre millor el nostre. 

Què diferencia passar d’un a dos fills? Naturalment, els contes també ajuden amb un de sol. Potser es tracta d’ampliar la mirada, la biblioteca portàtil que ets i convertir-te més que mai en una equilibrista de les paraules en moviment, amiga del trapezi, i afrontar els reptes com un joc d’amor en expansió carregat de sensibilitat, audàcia i, sempre que es pugui, perseguidor del bon humor.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada