dimecres, 28 d’octubre de 2015

Pensem en els valors




Estem començant el curs i el teló del SAT! s'està obrint. Els responsables, l'Òscar Rodríguez i la Montse Puga, són els xefs que han triat apostes teatrals per oferir al seu públic com a menú de la temporada.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

L’Òscar Rodríguez és un home de teatre tant en creació com en gestió i des de sempre ha estat molt lligat al teatre infantil, un home apassionat per la seva feina, director programador i un dels motors del SAT!

Què és el SAT! i quina és la seva filosofia?
És un teatre que depèn del districte de Sant Andreu gestionat per una empresa privada, N54 Produccions, que mitjançant un concurs públic va accedir a gestionar-lo. La vinculació amb el districte sempre ha sigut fluida, cordial i, d’alguna manera, nosaltres hem anant marcant línies i suggeriments, però sempre tenint en compte la seva idea i com volen fer-ho. La filosofia del SAT! és ser un teatre útil, de promoció de les arts escèniques i de descentralització, però amb vocació de ciutat.
Es pot fer teatre lluny del centre de la ciutat?
La gent ve a veure coses, tot i que, en teatre familiar, tothom es mou molt per criteris de proximitat: va al teatre que té més a prop. Nosaltres estem oferint una programació molt bona per les nostres possibilitats, encara que no podem comprar espectacles com altres teatres públics; aleshores, estem ajustant al màxim i, donada la nostra realitat, fem una programació molt digna i molt bona. Penso que és fruit d’això: programar amb carinyo, voler fer-ho bé i dedicar-hi moltes hores.
Una de les especialitats del SAT! és el teatre familiar.
Volem fer un teatre de qualitat, un teatre de valors, no només un simple entreteniment. Cal que els nens s’ho passin bé, però partint sempre d’un punt de vista teatral. És a dir, que en això que estan veient hi hagi les mateixes premisses d'una obra de teatre per a adults.
Per què el teatre infantil és més innovador quant a llenguatge?
Pel mateix gènere. La llibertat i creativitat amb què podem treballar en el teatre infantil, en teatre per a adults no hi és. Dónes molt més camp a la imaginació, a la innovació, i, en aquest sentit, aportem grans progressos al teatre i a les arts escèniques en buscar espais insòlits i maneres d'explicar. T’estàs adreçant a un públic amb molta més capacitat de ser seduït, suggerit; fas proves, t’inventes... Treballes amb nens i et donen un feedback que després utilitzes. El que sustenta el teatre infantil a Catalunya i també a la resta de l'Estat espanyol són companyies de fa gairebé 20 o 25 anys, amb un recorregut llarg, que es poden permetre crear un espectacle nou després de tenir un altre que funciona, es poden permetre anar més enllà i poder anar fent proves, i si no surt gaire bé, pots recórrer al que tenies. Sempre podràs fer una altra cosa, perquè estem treballant cap a la continuïtat, no cap a una rendibilitat immediata.
És més fàcil crear teatre infantil?
Crear un bon espectacle infantil és tan difícil com fer-ne un per a adults. Els nens t’han d’entendre, perquè, si no, no té gens de gràcia i això afegeix dificultat. És teatre i, per tant, no és fàcil. Ara bé, en el teatre infantil hi ha més tolerància. Hi ha un excés de producció, absorbeix més mediocritat i és més fàcil l’entrada perquè, d’alguna manera, hi ha menys rigor dels programadors. Inclús socialment: com és per a nens, ja està bé, ja serveix.
Com es podria estimular més les famílies perquè vagin al teatre?
Fer menys programació i fer-ne de més qualitat, donar-li un tractament amb més recorregut, com el teatre per a adults. El teatre per a nens està bé –el que es fa– i és bo, però és gairebé un lloc al qual aniràs a passar la tarda del dissabte; per tant, jo crec que hauria d’haver-hi menys sales d’exhibició i més qualitat a les sales. El problema és, sobretot, la creació de públic: els que hi van hi van anant, hi aniran un dia o tres, però hi van. Justament amb qui hem de treballar és amb qui no hi va mai. La manera de viure i la societat en què estem no et fan entendre que cal pagar per anar al teatre, a un museu o per comprar-te un llibre. Tot et porta al consum immediat, ràpid. En el teatre, entres en una altra dimensió i els nens també.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada