dilluns, 30 de novembre de 2015

Eines per volar

Il·lustració de Liliana Fortuny

Al·lots és una llibreria infantil i juvenil de Barcelona que pretén ser un espai on nens, nenes i adolescents fins a divuit anys es trobin com a lectors. És una llibreria de dimensions humanes, petita, especialitzada i amb ganes de ser punt cultural de l’esquerra de l’Eixample. Per a ells és molt important el barri.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

Ens asseiem amb Paula Jarrín a xerrar mentre prenem un cafè. El primer llibre que va llegir va ser el de l'Alícia, que encara avui és el seu personatge preferit. És historiadora, però el seu camí la va anar portant cap al món del llibre. Compulsiva i àvida de lletres, quan llegeix té, fins i tot, més d'un llibre obert a la vegada... Ens diu: “A vegades agafo el bus que fa el trajecte més llarg per poder llegir més…”

Com s'ha d'apropar el nen al llibre?
El llibre és una porta oberta al món que s'obre i que captiva pel que hi ha a l'altra banda... Els més petits se'l mengen. Una mica més grans, acompanyats, comencen a descodificar la il·lustració: un sol, una taula... La mateixa descodificació d'imatges que, després, els porta a la lectoescriptura: un pal amb un punt és una i... I per als més grans és una porta a llocs on mai estaran, a personatges que mai coneixeran... A qui no li agrada que li expliquin una bona història? Molts pares deixen d'explicar històries als nens quan tenen set o vuit anys perquè ja són grans... No! Cal continuar fent aquesta lectura en veu alta. És el moment de la tribu davant del foc. És molt més que el moment de la lectura. 
Es publica massa?
Sí, massa. No podem tenir en un mes cent novetats editorials perquè es cola molta cosa dolenta. Hi ha editorials que ho saben fer molt bé i d'altres que segons com editen dius: “Aquí hi ha manca d'ofici.” A més, no se li dóna temps al llibre. Els llibres han de transitar a poc a poc. És molt trist que ens quedem amb llibres descatalogats per posar una novetat. Hauríem de fer un pensament per no perdre llibres, que la conselleria de Cultura pugui protegir el patrimoni de llibres i autors d'aquest país. Hi ha molt mala literatura que el que fa és que es perdin lectors pel camí. 
Com es pot estimular les famílies perquè visitin més les llibreries i llegeixin més?
L'amor a la lectura i a les llibreries cal fomentar-lo des de molts àmbits. Primer: les grans editorials han de deixar de distribuir a les escoles i deixar que les escoles, amb els nens, vinguin a les llibreries de barri a remenar. L'editorial ha de deixar de vendre a les escoles llibres amb descomptes que estan fora de la llei i contra els quals la petita llibreria no pot competir. El problema no són els trenta-cinc llibres que es deixen de vendre: són les trenta-cinc famílies que ja no entren a la llibreria a buscar el llibre que han de llegir per a l'escola. Vet aquí el veritable problema! Segurament és l'únic moment -anar a comprar el llibre de l'escola- en què passarien per la botiga. Cal deixar de veure les llibreries com un lloc on els llibres no es poden tocar. No! Són un espai viu i de cultura on pots xerrar amb el llibreter, buscar consell.... I si algú vol llegir el conte, que el llegeixi. Tota la resta ja vindrà. Hem de trobar temps per compartir, i una bona sortida en família és “Anem a escollir els llibres que llegirem aquest mes o aquest trimestre”, encara que només sigui un. És una bona excusa. O anar a la llibreria a escoltar un conte. No cal que el compreu. Un altre problema és que la gent trobi avorrida la lectura... Tots els lectors que estem perdent ara, d'aquí a uns quants anys, deixaran les llibreries buides.
Si per a aquesta generació la lectura és avorrida, per als seus fills ho deu ser encara més…
Ens estem convertint en un país pobre i fàcil de dominar. Com menys eines tens per pensar, per volar..., menys lliure ets. Això és així. L'equació és terriblement perfecta. Una cosa que seria molt bona és que els estudiants de magisteri fossin lectors. Qui no s'estimi la lectura no pot ser mestre. Un dia vaig tenir una clienta que em deia: “La meva filla està estudiant per mestra, però no li agrada la lectura.” Jo vaig pensar: “Malament anem!” Perquè és en la lectura on es troba l’espai per tornar a veure el món amb ulls de nen, però des del punt de vista d'adult. Obrir la porta i tornar a viure i a connectar amb els nens petits i fer rucades amb els fills. Que l'editorial es dediqui a fer llibres i que la llibreria es dediqui a vendre'ls a les escoles, a les biblioteques, a les famílies... Que ens deixin fer la nostra feina.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada