dijous, 19 de novembre de 2015

"Però, per què li passa?"

 

Dies enrere vaig trobar la Maria. Havíem treballat juntes a l’escola quan a en Xevi li van diagnosticar trastorn específic de llenguatge. Em va confessar que sovint es preguntava per què li passava.


Per M. Claustre Cardona. Àvia i Logopeda d’AELFA
 
Tampoc ara he estat capaç de donar-li una explicació. Segons Leonard, possiblement qui més ha escrit sobre aquest trastorn, ja fa molts anys que professors i terapeutes han anat manifestant la seva sorpresa i desànim davant d’un grup de nens amb importants problemes amb el llenguatge oral a qui no se’ls pot adjudicar cap de les causes habituals que impedeixen el seu aprenentatge: no presenten dany cerebral, tampoc són sords, el seu grau d’intel·ligència és dins la normalitat i no mostren dificultats de relació social. Al llarg de tots aquests anys, s’han donat noms diferents a aquest trastorn, però des de finals dels setanta hi ha l’acord tàcit d’anomenar-lo trastorn específic de llenguatge, sovint abreviat com a TEL. Amb la paraula “específic” es vol remarcar que no hi ha cap causa de les que s’han considerat com a determinants en l’aprenentatge del llenguatge. 

Aquesta etiqueta esqueia bé a en Xevi, el meu primer alumne amb TEL. Les moltes estones que vam passar junts treballant per facilitar-li el llenguatge em van fer veure que realment era un noi llest i que no tenia cap problema de relació, sobretot quan els altres van aprendre a interpretar-lo i ell va perdre la por de no ser entès. Vaig descobrir com intentava minimitzar les seves dificultats de comprensió: feia internament hipòtesis sobre què podia haver dit jo! Per exemple, si jugàvem amb els cotxes, utilitzava el que fèiem en aquell moment amb els cotxes per deduir què li podia haver preguntat. Me’n vaig adonar un dia que el vaig gravar. Teníem cotxes de diferents colors, fèiem carreres. Quan ja recollíem, vam parlar del que havíem fet. Vaig comentar-li que hi havia un cotxe que sempre guanyava. De seguida va agafar-lo per mostrar-me’l. I vaig afegir: “I hi ha un altre cotxe que no ha guanyat mai.” Va mostrar-me el mateix cotxe. Vaig insistir: “No, aquest no! Busca el cotxe que no ha guanyat mai”, i per la seva cara em vaig adonar que no sabia què li demanava. Vaig reduir el meu llenguatge: “NO guanya MAI”, allargant el “no” i el “mai” i acompanyant-me amb el gest. Aleshores sí! Em va sobtar que necessités una estructura tan inicial per entendre’m. Vaig pensar que potser “fer carreres” per a un nen de quatre anys volia dir “guanyar la carrera” i això havia predominat davant la meva demanda de “no guanyar”. Si es feien carreres era per guanyar! En fi, el que sí que em mostrava era que el missatge lingüístic era molt feble, no li aportava significació. En un treball de recerca posterior sobre la comprensió d’un grup de nens de 6 a 9 anys amb diagnòstic de TEL, vaig trobar exemples similars d’incomprensió que no van fer més que demostrar com el llenguatge estava afectat ja des de la seva comprensió. 

La Maria, però, insistia a saber què li passava. El mateix es pregunten els investigadors. Les recerques es mouen entre tres grans factors. Per una banda, s’han fet molts estudis genètics. S’han trobat més familiars amb dificultats de llenguatge en els nens amb TEL que no en els controls. També alguns dels estudis amb bessons mostren aquest factor genètic. S’han fet noves hipòtesis de caràcter neurològic, pensant en dificultats subtils que ara, potser, les noves eines permeten detectar. I s’ha aprofundit en les interaccions entre nen i pares. Tot i que hi ha senyals dels diferents factors que hi puguin influir, cap d’ells, tot sol, representa una explicació clara del perquè de les dificultats. Caldrà continuar buscant. Mentrestant, és important detectar les dificultats com més aviat millor i intervenir-hi. Tractaments que facilitin l’ús repetit i continu de formes lingüístiques, que aquestes es facin servir dintre de les seves pròpies emissions i que destaquin per la seva funcionalitat, donen resultat. Per Leonard, “el fet que els nens es beneficiïn d’una entrada de llenguatge ideal ens diu que, independentment de la causa del seu trastorn, el seu sistema d’aprenentatge de llenguatge és més aviat ineficient o immadur i no pas fet malbé”. 

Una porta a l’esperança!

Podeu trobar més informació a la pàgina web de l'Associació Trastorn Específic del Llenguatge de Catalunya i als vídeos de RalliCampaign de Youtube

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada