dimarts, 22 de desembre de 2015

La Segarra

La importància històrica de la Segarra es veu reflectida en les restes arqueològiques o monumentals que es conserven: prehistòriques (Sant Guim de Freixenet), romanes (Guissona), romàniques (Cervera), gòtiques (les Pallargues), barroques (Sant Ramon) i modernistes (el Sindicat Agrícola de Cervera).


MONTFALCÓ MURALLAT
Aquest nucli es troba situat a la part alta d’un pujol. És el millor exemple de vila emmurallada medieval a Catalunya. Conserva en bon estat el mur perimetral, pertanyent al segle XIII, amb les cases adossades a l'interior i sense cap edificació fora dels seus murs. Les muralles, construïdes amb pedra, envolten completament el petit poble i protegeixen la seva quinzena de cases. Només posseeixen un únic portal d'entrada. El seu únic carrer recorre de manera gairebé circular el contorn del poble i desemboca en una placeta central que conserva encara l'antiga cisterna que recollia l'aigua de les teulades de les cases, així com el forn de pa comunitari. A més dels habitatges, existeix també l'església de Sant Pere, d'origen romànic, encara que molt reformada.
Ajuntament de les Oluges
C/ Castell, 2. Les Oluges
Tel. 973 530 004 


Per tastar: Les sabines són una pasta seca de forma irregular de color torrat clar, lligades a la parròquia de la Mare de Déu del Coll de les Sabines, patrona de Cervera. El seu sabor està marcat per l'aroma de vainilla i d'ametlles torrades. Es fan amb ou, sucre, mantega, farina, ametlla i vainilla i es fornegen a temperatura suau. Es prenen entre hores, acompanyades d'algun vi dolç.

LES BRUIXES DE CERVERA
El punt de trobada més misteriós de Cervera és el carreró de les Bruixes (antic carrer de Sant Bernat). Segons la llegenda, abans s’hi trobaven les bruixes les nits de lluna. Un indret idoni per fer volar la imaginació. És estret, ombrívol i sinuós. Els sòlids murs interiors són irregulars, com també ho són els porxos damunt els quals hi ha els habitatges. Hi ha un seguit de figures (la mà, l’escombra, el niu, el cap de bruixa, el gat negre i el mussol) elaborades el segle passat (algunes estan més danyades pel pas del temps). Els nous elements, elaborats l’any 2011, segueixen l’estètica mística del carreró i es basen en simbologia característica de la bruixeria i de l’aquelarre. Són un total de 13 figures. Trobareu tots els símbols? Doncs molta sort!
Cervera
Centre d’Acollida Turística
Tel. 973 534 442


dilluns, 21 de desembre de 2015

L'abecedari i un restaurant bio

Activitat
ABECEDARI MIRÓ
Fundació Miró 

Parc de Montjuïc. Barcelona 
Tel. 934 439 470
Dates i horari: Es realitza el darrer diumenge de cada mes, a les 11 h, fins al juny de 2016
Nens i nenes de 4 a 8 anys, acompanyats
Recorregut per la Fundació a través de l’Abecedari Miró, que ens introdueix, a través del llenguatge artístic, en aquest aprenentatge. Les lletres i les paraules es presenten i representen mitjançant la infinita varietat de registres de l'univers mironià, és un llibre creat per a totes aquelles persones interessades i inquietes per l'art i la lectura, pel patrimoni i la cultura, per la imaginació i la creació, per a les persones que, d'una manera o una altra, segueixen sent artistes quan creixen.

Restaurant
NABIBI VITAL COOKING
C/ Marià Aguiló, 61. Barcelona 

Tel. 931 791 757
Nabibi Vital Cooking és un restaurant bio al cent per cent, ideal per a tota la família, però amb predilecció pels nens. La seva carta té plats vegetarians amb base energètica, opcions veganes i opcions per als intolerants al gluten i a la lactosa. El seu menjar està cuinat al dia amb productes de proximitat, frescos i biològics al cent per cent. No utilizen productes congelats ni processats. Ofereixen servei de menjar per emportar-se, tallers, cursos de cuina, festes d’aniversari i pastissos per encàrrec.

No he fet els deures perquè...

Quantes excuses hi ha per no fer els deures? Sempre pots dir que uns rèptils gegants van envair el teu barri, o que uns follets et van amagar tots els llapis. I fins i tot pots explicar aquell petit problema que vas tenir amb les plantes carnívores… En aquest llibre trobaràs fins a 28 excuses, les millors i més originals, de tota mena; totes, això sí, sense cap mena de dubte, impossibles de ser realitat. D’això es tracta precisament: qui vol donar com a excusa per no haver fet els deures haver hagut d’anar al metge o haver-los descuidat a casa quan s’ha passat el cap de setmana fora, podent posar com a excusa alguna aventura fantàstica o que uns presidiaris que havien fugit de la presó s’havien amagat a la nostra habitació? Les il·lustracions de Benjamin Chaud fan honor a les imaginatives excuses del Cali, afegint-hi detalls còmics propis i un toc elegant o vintage que ens fa recordar els personatges d’Edward Gorey, tot i que en aquest cas utilitzant magistralment el color. Per acabar-ho de brodar, un epíleg i l’humor que segueix també fins a la contracoberta. Aquest llibre aconseguirà divertir els nens i els pares, i especialment a tots els que en algun moment de la seva vida han fet el gandul amb els deures. Una delícia.
De 6 a 8 anys
Davide Cali i Benjamin Chaud
Andana Edit.

Torna per Nadal


Quan s’apropa el període nadalenc, la publicitat de joguines envaeix les nostres llars. I què s’ha d’escollir, el que demanen els nostres fills perquè ho han vist a la televisió o una alternativa que considerem adequada? Un dilema difícil.


Per Alfred Garcia Demestres. Músic i assessor lúdic

Després de la meva jornada de treball arribo a l’edifici on visc i obro la bústia del correu. En aquests temps en què ens comuniquem mitjançant emails i whatsapps no espero trobar res més que algunes factures i correu del banc, i això amb sort, ja que les empreses cada vegada en més ocasions et dirigeixen a la seva pàgina web perquè et descarreguis les factures en PDF. Les cartes i postals d'aquell amic viatger, del familiar que ha emigrat o d'una exnúvia de joventut, han quedat per al record. Avui, però, el poc correu corporatiu es troba soterrat sota uns quants catàlegs de joguines. Ho agafo tot sense gaire interès i pujo a casa. Els meus fills estan veient una estona la televisió i escolto que les nines es dirigeixen al portal, i és clar, a la velocitat que van és normal que comencin la seva caminada amb uns mesos per avançat. I a continuació s'anuncien uns monstres que es transformen en camions o qualsevol altra cosa inversemblant mentre en la pantalla es veuen salts, explosions i s'escolta una veu retronant que narra les seves peripècies per salvar el món. En les cadenes generalistes els anuncis de cotxes, sopes prefabricades i detergents han deixat espai a perfums i joguines. Ja no en queda cap dubte: s'apropa el Nadal i ens hem de posar les piles i organitzar el nostre temps si no volem sofrir l'estrès de les compres d'última hora, just quan aquell regal que havies pensat per al teu fill ha trencat estoc i no en queda ni una sola unitat en 100 quilòmetres a la rodona. Els nens i nenes comencen a bombardejar-nos amb les diverses opcions que han vist publicitades, sigui per televisió, sigui en un catàleg. Naturalment tots s'han portat molt bé aquest any i cap dels nostres petits espera carbó. La joguina de moda d'aquesta temporada passa de boca a orella en el col·legi i s'expandeix com una imparable marea negra. Algunes mares previsores –reconeguem que en general els pares anem normalment al darrere en aquest i altres temes– s'apressen a aconseguir la joguina anhelada, preparar-la amb cura i amagar-la amb molt de compte en el fons d'algun armari o altell de casa esperant el feliç dia. Missió complerta!

En les dècades dels seixanta i setanta, quan jo era nen, els jocs de taula eren uns dels regals més preuats del Nadal. Qui no recorda els Jocs Reunits! Els vuitanta i noranta van marcar un canvi de tendència amb l'aparició de les videoconsoles, i els jocs de taula van quedar en un segon pla arran de la revolució electrònica. Però ara, ja al segle XXI, en què la tecnologia ho acapara tot, hi ha una tornada a aquelles tardes de jocs en família. I tot un món de nous jocs ha despertat i vol cridar-nos l'atenció. És un món encara molt desconegut que té la seva millor publicitat en aquells intrèpids que decideixen endinsar-s’hi i transmeten la seva troballa a altres ments obertes i curioses. Alguns títols van pel camí de convertir-se en clàssics, com és el cas de Catan, Aventurers al tren o Dixit. I setmana rere setmana apareixen novetats: Mysterium, Abracada…què?… La llista seria interminable. Jocs per a totes les edats, per a nens i per a adults; jocs d'observació, de rapidesa, cooperatius, de memòria, d'habilitat; jocs curts, jocs llargs… Segur que hi ha un joc per a cadascun de nosaltres. Us convido a investigar una mica aquests jocs moderns que a més d’un el sorprendran, una alternativa al producte televisiu. Una aposta per gaudir tots plegats en família. Jo, a més d’intentar encertar amb el regal adequat per als meus fills, començaré a preguntar-me com serà la colònia amb què la meva sogra em sorprendrà aquest Nadal.
 
www.jugarxjugar.com

dimecres, 16 de desembre de 2015

Manresa

La història ha deixat una empremta profunda a Manresa. És una empremta palpable en edificis com ara la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu, en carrers medievals com el del Balç, en els casalots barrocs, en els palauets modernistes i en les fàbriques, herència de la primera industrialització, i també es pot sentir recorrent itineraris com el de la Séquia.


LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA 
El Museu de la Tècnica està emplaçat al monumental edifici dels Dipòsits Vells, construïts entre el 1861 i el 1865, que recollien i emmagatzemaven l’aigua de la Séquia i que servien per proveir d’aigua la ciutat. Les exposicions permanents del museu expliquen dos fets fonamentals de la història econòmica de Manresa: la Séquia, com a mitjà de proveïment d’aigua capaç de fer créixer la producció agrícola i la ciutat des de l'edat mitjana, amb un muntatge expositiu des d'una perspectiva històrica, com a gran obra de l’enginyeria medieval, i on es posen de manifest els grans avantatges que va comportar; i per una altra banda, el fenomen de la industrialització, exemplificat en un sector molt propi de la ciutat, el dels obradors vetaires, que dóna una personalitat a la indústria manresana.
EL MUSEU DE LA TÈCNICA
Ctra. de Santpedor, 55. Manresa
Tel. 938 772 231
Visites guiades cada diumenge i festiu a les 11.30 h
Horari: De dimarts a diumenge, de 10 a 14 h

Per tastar: La col verda manresana és una col de mida gran, amb fulles grosses i poc cabdellada. Les seves fulles no són tan rugoses com les d’altres varietats, com per exemple la col de Puigcerdà. És una col d’hivern, molt saborosa i de textura forta. És ideal per fer el trinxat, bullida amb patata, acompanyant la botifarra, o per fer molts altres nutritius plats d’hivern.

UN VIATGE EN EL TEMPS
Manresa, any 1339. Un rei i el seguici travessen les portes de la muralla. La ciutat s’ha preparat durant setmanes per rebre el sobirà. Manresa és una de les grans ciutats de la Corona d’Aragó durant el segle XIV: la potent activitat gremial i el creixement de la ciutat van portar a l’inici de la construcció de la basílica de la seu, obra del mestre Berenguer de Montagut, que, en paral·lel, treballava en altres grans obres, com ara Santa Maria del Mar a Barcelona. A més, aquell mateix any, el rei, Pere III el Cerimoniós, va signar el permís per construir el canal de la Séquia, que havia de salvar la ciutat d’una forta sequera. El carrer del Balç conserva tota l’essència de la Manresa medieval, on podreu endinsar-vos en la història.
C/ Baixada del Pòpul, s/n. Manresa
Tel. 938 721 466
Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h 

BCN en miniatura i menjar sa

Visita
SCÒPIC
C/ Tarragona, 177. Barcelona 
Tel. 934 237 855
Obert cada dia de 10 a 20 h 
A partir de 3 anys
Més informació
Scòpic és una experiència única, pensada i dissenyada per a tota la família, per fer somiar petits i grans: un gran repte per compartir amb vosaltres a través d’un univers en miniatura. Es tracta d’un centre d’oci familiar i educatiu, format per una maqueta interactiva en creixement constant, inspirada en Barcelona i en altres zones de Catalunya, i per diferents activitats complementàries, com ara el Tren Tripulat i les exposicions que podreu visitar a la sala dedicada al Museu del Ferrocarril.

Per anar-hi

MOSTASSA CAFÈ BAR
C/ Mallorca, 194. Barcelona 
Tel. 932 693 841
El cafè bar Mostassa està situat en una antiga tenda del cor de l’Eixample de Barcelona. Ofereix un menú inspirat en el menjar típic de les paradetes del carrer, cafès i bistrots d’arreu del món, sandvitxos saborosos, menjar sa i cerveses artesanals. Plats atemporals que formen part de cada cultura. Els preparen de manera tradicional i seguint la premissa que el menjar saborós es pot fer amb ingredients naturals i sense processar.

 

dimarts, 15 de desembre de 2015

Mysterium

Oleksander Nevskiy i Oleg Sidorenko – Libellud
Nombre de jugadors: de 2 a 7
Temps de joc: 45 min
Edat recomanada: A partir de 10 anys

Un grup de mèdiums visita una casa misteriosa en què vaga el fantasma d’una persona que va morir assassinada fa temps. S’han reunit allí per descobrir com va ser la seva mort… Els seus dots de vidència i la claredat amb què el fantasma pugui crear visions resultaran fonamentals perquè aquest misteri es resolgui favorablement.
A Mysterium un jugador actua de fantasma i mitjançant l’ús d’unes cartes magníficament il·lustrades, amb imatges oníriques entre el somni i el malson, ha de crear un conjunt de visions per donar pistes als jugadors que compleixen el paper de vidents. Les cartes mostren imatges que poden ser interpretades de moltes maneres, i el fantasma ha de compenetrar les seves idees amb les dels jugadors. El joc és totalment cooperatiu, així que el fantasma ha d’intentar facilitar l’adivinació a la resta de jugadors. El fantasma té assignats prèviament un conjunt de tres elements que ha de descobrir cada jugador: un personatge assassí, un lloc de la casa i l’arma. Per poder vèncer i alliberar l’ànima del fantasma, tots els jugadors han de solucionar els seus respectius conjunts de sospitós, habitació i arma. Mysterium és un joc molt interessant, d’una bellesa sorprenent. Tot un repte que necessitarem resoldre si volem que el fantasma descansi en pau.
Alfred Garcia Demestres, Jugar x Jugar

Vacunacions infantils


Fa uns mesos, un nen d’Olot, de 6 anys, va morir de diftèria. El nen no estava vacunat.


Per J. Vidal Tort. Professor titular de la Facultat de Medicina. UB

Feia 32 anys que no es declarava un cas de diftèria a Catalunya. La diftèria, junt amb altres malalties infeccioses, com el xarampió, la rubèola, la parotiditis (galteres), la tos ferina (catarro), la varicel·la, la poliomielitis (paràlisi infantil), eren malalties que, abans de l’aplicació de les vacunes, afectaven un alt percentatge de la població infantil, amb elevades xifres de mortalitat, com en la diftèria, i possibles greus complicacions en d’altres (xarampió, tos ferina) o importants seqüeles (poliomielitis). Aquesta situació, general a tot el món, va anar canviant quan en alguns països es van començar a aplicar les vacunes disponibles d’una manera cada vegada més àmplia. La intervenció d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va permetre planificar a escala mundial l’aplicació de les vacunes, establint les més convenients per a cada regió. Un fruit d’aquesta política va ser l’eliminació de la verola a tot el món, el 1970. A continuació d’aquest èxit, es va planificar l’eliminació de la poliomielitis, malaltia que, com la verola, en ser de reservori exclusivament humà, podria ser controlada mitjançant la vacunació. Els resultats van ser excel·lents en les primeres fases, però les vacunacions antipoliomielítiques no s’han pogut realitzar adequadament en alguns països per motius polítics o religiosos. Això ha significat que l’eradicació de la poliomielitis, prevista per l’any 2000, s’ha anat ajornant i continua pendent, amb el perill permanent que les zones afectades puguin ser l’origen de la difusió de la malaltia a zones que n’estaven lliures, com ja s’ha observat en diverses ocasions.

En la majoria de països s’han establert els anomenats calendaris de vacunacions sistemàtiques, en què s’inclouen les vacunes que es consideren indicades per a tota la població i, particularment, les destinades a la població infantil. Les polítiques de vacunació universal de la població infantil han estat un dels èxits més importants de la salut pública i una de les intervencions sanitàries més efectives i eficients, és a dir, que els resultats obtinguts superen el cost econòmic de la seva aplicació. L’administració sistemàtica de les vacunes a tota la població infantil va començar a Catalunya als anys vuitanta i ja els anys següents es va observar l’efecte positiu sobre diverses malalties infeccioses causants de milers de casos anualment. L’últim cas de diftèria a Catalunya es va declarar el 1984; l’últim cas de poliomielitis, el 1988, i el 2002 es va declarar el darrer cas de xarampió autòcton. Actualment s’observa també una incidència molt baixa de parotiditis i rubèola, que permet pensar que la seva eliminació pot ser possible en un futur proper. Per la seva situació geogràfica i estructura social, el nostre país està particularment exposat a contactes de viatgers o a l’arribada de portadors d’infeccions provinents de zones en què les malalties que s’estan controlant a Catalunya són endèmiques (principalment països africans i de l’Europa de l’Est). Aquest seria l’origen probablement del cas de diftèria observat aquest any.

Les vacunes són preparats obtinguts a partir dels agents infecciosos causants de les malalties (els mateixos agents inactivats o atenuats o d’elements que formen part de la seva estructura), que estimulen el sistema immunitari, mecanisme defensiu de l’organisme, de manera que aquest queda protegit específicament de la infecció. Les actuals vacunes presenten una efectivitat molt elevada i una molt bona tolerància. La protecció conferida per les vacunes, a més a més del nivell individual, presenta també, en algunes infeccions de transmissió interhumana, el que s’anomena immunitat de grup. Aquesta s’obté quan un determinat percentatge d’individus d’una població esdevé, mitjançant la vacunació, resistent a la infecció, fet que no permet la seva transmissió i n’atura la difusió. Això significa que les vacunes protegeixen no solament de manera individual, sinó que a més a més contribueixen a protegir tota la comunitat.
 

dimecres, 9 de desembre de 2015

L'Anoia


L'Anoia és una terra on els valors tradicionals de pagès encara són molt presents. L'hospitalitat es considera un art i es practica amb la passió de qui conviu amb una naturalesa aspra i seca.

 

UN MATÍ AMB EL PASTOR
Feu una visita i conegueu el dia a dia del pastor d’un ramat d’ovelles i com criem els xais. La visita acostuma a durar un matí. És una activitat pensada per a grups familiars amb nens. Us ensenyaran quins animals crien, què mengen, com són i com es comporten. Agafareu els més petits i veureu les diferències que hi ha entre ells. Munyireu cabres, els donareu menjar i sortireu a pasturar als camps. Podreu veure com treballa el gos d'atura. És una activitat lligada a l'aire lliure. Així que estareu lligats a les condicions meteorològiques. Si plou o neva, les ovelles no surten a pasturar i els donareu menjar al corral. A l'hivern haureu de visitar-los ben abrigats, ja que estareu a 700 m d'altitud i acostuma a fer fred. Cada època té les seves particularitats. Això sí, sempre amb molta dedicació.
Cal Serrats. Argençola
Ctra. d'Argençola a Clariana, km 1,5, a mà dreta
Josep M. Taixé, Gemma Clarena
Tel. 938 092 138 / 659 839 685

Per tastar: El Pa de l'Anoia és un pa artesanal elaborat amb farina blanca i farina integral de blat barrejades amb farines de sègol, soja, malt o ordi. La seva cocció és lenta i es cou en forn de llenya. Del Pa de l’Anoia se’n fa dos formats: el Llaç de l’Anoia i el més tradicional, el Xusco de l’Anoia.

LA FOU
Sant Martí de Tous està situat als peus del turó on es va edificar el castell. És interessant passejar per l’interior de la població i contemplar carrers –com el de les Voltes– que recorden la seva construcció medieval i visitar la rodalia del poble, com ara la Fou, un saltant d’aigua que es troba dins la propietat d’Aubareda, la masia més antiga de la comarca. Aquest saltant crea en el seu recorregut una sèrie de tolls i rierols que tots junts formen un paratge humit enmig d'una població de secà com és Tous. Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes fonamentades sobretot en la gran quantitat de coves que l'aigua ha anat formant en les roques. Alguna d'aquestes llegendes explica com un bandoler, el Pagna, usava la Fou com a amagatall i com a escapada.
Ajuntament de Sant Martí de Tous.
C/ Escoles, 12
Tel. 938 096 002

Objectes de disseny per a nens

Anar a comprar
PEEK & PACK
Visitar la botiga online
És el projecte somiat de Susana i Carlos. 
Tots dos es consideren uns estetes reconeguts i amants de les coses ben fetes. Des que Martina, el seu bebè, va arribar a les seves vides, van decidir llançar-se a l'aventura de crear Peek & Pack, després de la pròpia experiència en decoració per als més petits. Buscant buscant, van descobrir autèntiques joies del disseny específiques per a nens: Ens dediquem a buscar aquells objectes que creiem són una mica diferents….” Peek & Pack reuneix peces seleccionades per a la decoració d'espais autèntics i especials per a nens.

T'estimo (quasi sempre)

Per què un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i altres ens molesti? En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències. Acceptar-les sovint no els resulta fàcil. Però qui els va dir que ho seria? Un àlbum il·lustrat tendre i divertit, una història pensada per explicar als nens i en què molts adults es veuran reflectits. Què ho deu fer, que allò que fa tan especial a algú en ocasions ens encanta i en canvi en altres ens irrita? Ja ho tenim això, els humans, que som incapaços de gestionar les pròpies emocions. Resulta curiós: som perfectament competents a l’hora de diagnosticar en els altres problemes o actituds errònies, però quan el subjecte d’estudi som nosaltres mateixos, ai! Aquí la cosa es complica... Aquest és el fil argumental de l’àlbum. Un cuc bola i una cuca de llum ens mostren com, fins i tot en les millors relacions, allò que un dia ens feia gràcia, despertava tendresa, passat un temps ni ens fa gràcia ni ens inspira tendresa, sinó que, ben al contrari, ens irrita profundament. Un conte per a nens i grans que ens convida a la tolerància i l’acceptació d’allò que és diferent, mostrant el màgic efecte dels pols oposats. No us deixeu enganyar per l’estètica infantil, els grans en podem aprendre tant o més que els nens, amb aquest llibre.
A partir de 7 anys
Anna Llenas
Ed. Estrella Polar

Tots els llenguatges


Familimiró és un programa de la Fundació Miró adreçat a famílies que té molt en compte el desig de l’artista català de crear un centre que aculli totes les disciplines i els llenguatges artístics, des de les arts plàstiques fins a la música i les arts escèniques.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

Parlem amb la Noemí Tomàs i la Mercè Jarque, dues components de l’equip educatiu de la Fundació Miró. Som a l’espai taller: la natura penetra pels grans finestrals. És un lloc magnètic, ampli, integrat dins del parc de Montjuïc i a l’ombra de l’edifici de Josep Lluís Sert.

Com va néixer l’espai taller?
Va ser creat fa uns vuit anys a partir de la necessitat de manipular materials de l’àmbit de la creació plàstica. El departament educatiu oferia visites escolars, però sempre ens demanaven poder fer-hi pràctiques. Així, ara no només s’educa la mirada, sinó que a més es desperten les aptituds més físiques. Vam començar els tallers amb les escoles i les famílies, però també n’oferim per a adults i, dins del programa Apropa Cultura, també n’hem realitzat per a gent gran.
La Fundació Miró va ser pionera en la programació d’espectacles familiars?
La Fundació va obrir l’any 1975 i el 1977 ja va celebrar una activitat familiar: una volada d’estels, molt de color i jocs, que aquest any, amb motiu de la celebració dels 40 anys de la Fundació, hem reinterpretat en la jornada d’inauguració de la temporada del Familimiró. La programació d’espectacles familiars va començar un any després amb la voluntat de fer present el llenguatge teatral -no oblidem que Miró tenia vinculació amb companyies com ara La Claca, amb Brossa, Carles Santos…-. Fa trenta-vuit anys que programem teatre i per la Fundació han passat moltes de les grans companyies catalanes de teatre familiar.
Com treballeu les activitats que proposeu a Familimiró?
Dins del Familimiró programem espectacles, tallers, visites i jornades amb orientació temàtica. Es volen vincular els tallers i espectacles amb les exposicions. Intentem que es treballin llenguatges en comú. Treballem a partir de les obres de Joan Miró, de les exposicions temporals i de l’edifici, amb visites i tallers d’arquitectura o sobre el concepte de museu. En els tallers d’arts plàstiques, normalment es parteix del procés creatiu de Miró. Això és el que és interessant. No es tracta de copiar l’artista, sinó partir del treball de Miró per fer el teu propi procés artístic. Mirem algunes obres i, després, venim a treballar. Cal buscar elements que ajudin les famílies a mirar i gaudir activament.
No creieu que el treball artístic es va diluint al llarg de l’ensenyament?
Hem començat a desenvolupar projectes amb futurs docents, alumnes de ciències de l’educació de la UB, i els hem demanat si han vingut mai a la Fundació com a usuaris. La resposta, sovint, ha sigut: “No, només amb l’escola quan tenia quatre anys.” “I no has tornat?” “No.” La formació continuada és la base. Ens agrada molt que els estudiants, els mestres i els professors vinguin, que parlin amb nosaltres i que entre tots creem discursos i propostes que després es posin en pràctica amb els alumnes. Ells saben quin aspecte de Miró els interessa agafar per treballar-lo a l’escola. Sovint es parla de la manca de formació, però hi ha molts professionals compromesos amb un canvi de metodologies educatives, una sensibilitat també compartida pels serveis educatius dels museus, i s’estan fent propostes en aquesta línia, amb seminaris, projectes amb artistes i escoles, projectes amb els barris... Els centres canvien, i les famílies també.
I com us agradaria continuat treballant?
Ens agrada molt treballar directament amb artistes. De vegades sentim dir que l’art contemporani és per a entesos, però no és així. Tenim la sort que actualment els artistes són molt propers. Ens agradaria tenir un laboratori per poder experimentar junts. En família això és molt estimulant, perquè tens el registre de l’adult i del nen i està bé per desmitificar i comprovar que l’artista és algú que et vol dir coses i que vol que tu també les hi diguis. Conversar amb ell i saber que es preocupa del mateix que tu, però que ell ho expressa d’aquesta manera. Hi ha temes comuns que a tots ens interessen, temes universals... Necessitem pausa i moments de reflexió i creativitat. Així volem treballar des del programa familiar.

dijous, 3 de desembre de 2015

Palamós

Palamós es forma a partir de la vila vella, l’eixample industrial, el poble de Sant Joan, el coster i els masos. El nucli antic de Palamós té l’origen a l’emplaçament intramurs dels habitatges dels pobladors temerosos dels embats que per via marítima i terrestre rebia la vila, tant per pirateria com per les disputes militars.


MUSEU DE LA PESCA
Gràcies a un audiovisual introductori, el visitant s'adona que darrere de cada plat de peix hi ha una tècnica i una llarga història. Les espècies que es pesquen són només una part de la immensa diversitat biològica del Mediterrani. L'home, al llarg dels anys, ha après quins són els costums de les espècies més preuades. No es pesca en qualsevol lloc, els llocs de pesca són ben concrets. Els homes els coneixen i els tenen assenyalats com a "caladors". Per anar a pescar hi ha també un espai a terra que funciona com a referent: el port. En aquest àmbit es presenten totes les professions relacionades amb la pesca i la seva evolució al llarg del temps: el fuster de ribera i calafat, el mestre veler, el mecànic, la comercialització del peix, els pescadors…
Més informació
Edifici del Tinglado. Port de Palamós
Moll pesquer, s/n. Palamós
Diumenges i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 h
Tel. 972 600 424

Per tastar:  Els pescadors de Palamós ens ofereixen cada dia les delicioses gambes, que destaquen per un sabor i una textura exquisits, per la bellesa del seu cos vermellós i per la seva textura ferma que fan que la degustació de la Gamba de Palamós sigui un plaer únic. A més de les exquisides gambes, podeu disfrutar d’unes torrades amb anxoves i un bon arrossejat de fideus.

RUTA DEL TREN PETIT
La via verda que uneix Palamós i Palafrugell, coneguda com la Ruta del Tren Petit, té una longitud de 6 km. El seu traçat transcorre per una part de l’antic recorregut de l’anomenat Tren Petit, que connectava Palamós amb Girona passant per la Bisbal d’Empordà. La via actual travessa els termes municipals de Palamós, Mont-ras i Palafrugell, amb ramals a Vall-llobrega i a les platges de Castell i la Fosca. El tren tramvia va fer el seu primer viatge el 23 de març del 1887; el conduïa una locomotora de vapor que arrossegava uns vagons minúsculs. Aquesta via verda us permetrà explorar els mateixos paisatges que ja va descriure Josep Pla i travessar la plana de l’Aubí, de gran valor agrícola i envoltada pels relleus del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur.
Oficina de Turisme de Palamós
Tel. 972 600 550 / 972 600 500
info@palamos.cat

Feliu, rei de les ovelles

Feliu, un dia de molt vent, va trobar una corona i se la va posar. De sobte es va convertir en rei. Quina vida l’esperava: caceres, passejades pels jardins reials... Una faula divertida i filosòfica sobre la qüestió del poder i els abusos que se’n fa. Tot és subtil en aquest àlbum il·lustrat del gran Olivier Tallec: el títol, l’argument, les il·lustracions i la traducció del títol (en francès Louis I, le roi des moutons, entenent aquest nom en record del rei de l’absolutisme Lluís XVI o, tal vegada, Lluís XVI, darrer representant de la reialesa francesa). Tot ell és una lliçó d’història i una enginyosa visió de la utilització actual del poder. Tallec defuig en gran part el text i deixa que les il·lustracions mostrin la història de l’ambició del rei Feliu. Les expressions de les cares dels animals que apareixen són una mostra del mestratge d’aquest autor. Davant dels nostres ulls s’escolen les idees i els efectes de l’anomenat despotisme il·lustrat amb el lema “El que és bo per a mi, és bo per al meu poble sense que aquest n’hagi d’opinar”. I aquest és el programa que aplica l’ovella Feliu, un cop coronada. Però la història ens ha ensenyat que la corona que un dia és damunt d’un cap pot passar a un altre cap..., i, voilà!, tornem a començar.
A partir de 4 anys
Olivier Tallec
Ed. Animallibres

El joc: element clau...

 

 

Els espais de joc representen un dels reptes més interessants des de la teoria de l’aprenentatge. Infants, joves i adults necessitem espais i temps de joc per poder desenvolupar les nostres potencialitats com a individus. Una societat que no juga és una societat incompleta. 


Per Jordi Puig Voltas

Caminant per la ciutat, tant des de la perspectiva d’un infant com des de la perspectiva d’un adult, ens podem adonar d’un dels elements més interessants i que més han canviat en els darrers anys: els espais lúdics o espais de joc. Els nens i les nenes, i les persones en general, tenen la necessitat de jugar per tal de desenvolupar capacitats, habilitats, coneixements i competències al llarg de la vida. El joc en els darrers anys s’ha vist influenciat per les anomenades teories de la ludificació, que aposten per convertir els espais públics tradicionals en veritables espais de joc multifuncionals. El joc en si té una importància tan gran en la nostra societat que moltes vegades passa desapercebut i no som capaços de veure la importància i la necessitat que tenim les persones de jugar i de relacionar-nos mitjançant el joc. Les empreses especialitzades en material lúdic han desenvolupat propostes molt modernes, intel·ligents, duradores i sostenibles, en certa manera per tal de fer més agradables les estades en els parcs, espais d’esbarjo i zones de gaudi i diversió. Això sí, els ciutadans com a usuaris i els poders públics han de fer una inversió molt important, ja que normalment aquests racons de joc tenen un preu força elevat i s’han de conservar amb sentit de la responsabilitat individual i col·lectiva.

A mi personalment una de les que més m’agraden és aquella en què surt aigua del terra de manera aleatòria i els nens i nenes es mullen i s’ho passen d’allò més bé. Però, com molt bé haureu pogut observar, d’espais de joc n’hi ha de molts tipus, formes, mides i dissenys. Si aneu pels diferents parcs de la vostra ciutat en trobareu de molt interessants i sorprenents. Els més moderns, els clàssics de tota la vida: gronxadors, tobogans i castells de desequilibris, són grans estructures de fustes i cordes que simulen les aventures més diverses i que normalment demanen la vigilància i supervisió d’un adult. També hem pogut veure tirolines i troncs d’equilibri, així com grans gronxadors comunitaris on adults, joves i infants s’ho passen d’allò més bé. En un parell de parcs n’he provat uns de musicals, inclús llits elàstics i jocs de rol, representació i expressió corporal. Diuen que hi ha moltes maneres de mesurar el grau de maduresa d’una societat, i una d’aquestes és sense cap mena de dubte la manera com els seus ciutadans juguen i es relacionen entre ells. Com podeu veure, un desplegament molt ampli de creativitat i una manera de fomentar l’educació per imitació, l’educació no formal i informal, ja que les regles del joc les posa un mateix.

L’altre dia passejant per la platja vaig veure uns circuits i instal·lacions dedicades als esports extrems i activitats esportives urbanes: skate, patins en línia, bicicletes acrobàtiques i patinets, entre altres. És tan gran el conglomerat i l’oferta d’aquestes infraestructures que seria important revisar l’inventari ciutadà d’espais de joc i disposar d’una base de dades o d’un catàleg municipal on s’especifiqui de forma clara i precisa la seva situació, les normes, així com el manteniment i les actualitzacions que se’n fa. Un altre punt que cal tenir en compte és el reforçament i la planificació de nous espais d’aquestes característiques pels ajuntaments que permetin a la gent disposar de propostes noves, ecològiques i sostenibles que facilitin l’ocupació de la via pública i l’ús de les instal·lacions creades per gaudir com a ciutadans i en certa manera aprendre des de la llibertat de l’acció i del pensament. 

Com a conclusió podem afirmar que el joc és una de les activitats d’aprenentatge més importants que tenim els éssers humans per desenvolupar les nostres potencialitats i capacitats. Per aquesta raó quan els vostres fills i filles gaudeixin d’una estona de joc recordeu que és un moment important i que la seva educació depèn d’aquests moments.