dimecres, 9 de desembre de 2015

Tots els llenguatges


Familimiró és un programa de la Fundació Miró adreçat a famílies que té molt en compte el desig de l’artista català de crear un centre que aculli totes les disciplines i els llenguatges artístics, des de les arts plàstiques fins a la música i les arts escèniques.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

Parlem amb la Noemí Tomàs i la Mercè Jarque, dues components de l’equip educatiu de la Fundació Miró. Som a l’espai taller: la natura penetra pels grans finestrals. És un lloc magnètic, ampli, integrat dins del parc de Montjuïc i a l’ombra de l’edifici de Josep Lluís Sert.

Com va néixer l’espai taller?
Va ser creat fa uns vuit anys a partir de la necessitat de manipular materials de l’àmbit de la creació plàstica. El departament educatiu oferia visites escolars, però sempre ens demanaven poder fer-hi pràctiques. Així, ara no només s’educa la mirada, sinó que a més es desperten les aptituds més físiques. Vam començar els tallers amb les escoles i les famílies, però també n’oferim per a adults i, dins del programa Apropa Cultura, també n’hem realitzat per a gent gran.
La Fundació Miró va ser pionera en la programació d’espectacles familiars?
La Fundació va obrir l’any 1975 i el 1977 ja va celebrar una activitat familiar: una volada d’estels, molt de color i jocs, que aquest any, amb motiu de la celebració dels 40 anys de la Fundació, hem reinterpretat en la jornada d’inauguració de la temporada del Familimiró. La programació d’espectacles familiars va començar un any després amb la voluntat de fer present el llenguatge teatral -no oblidem que Miró tenia vinculació amb companyies com ara La Claca, amb Brossa, Carles Santos…-. Fa trenta-vuit anys que programem teatre i per la Fundació han passat moltes de les grans companyies catalanes de teatre familiar.
Com treballeu les activitats que proposeu a Familimiró?
Dins del Familimiró programem espectacles, tallers, visites i jornades amb orientació temàtica. Es volen vincular els tallers i espectacles amb les exposicions. Intentem que es treballin llenguatges en comú. Treballem a partir de les obres de Joan Miró, de les exposicions temporals i de l’edifici, amb visites i tallers d’arquitectura o sobre el concepte de museu. En els tallers d’arts plàstiques, normalment es parteix del procés creatiu de Miró. Això és el que és interessant. No es tracta de copiar l’artista, sinó partir del treball de Miró per fer el teu propi procés artístic. Mirem algunes obres i, després, venim a treballar. Cal buscar elements que ajudin les famílies a mirar i gaudir activament.
No creieu que el treball artístic es va diluint al llarg de l’ensenyament?
Hem començat a desenvolupar projectes amb futurs docents, alumnes de ciències de l’educació de la UB, i els hem demanat si han vingut mai a la Fundació com a usuaris. La resposta, sovint, ha sigut: “No, només amb l’escola quan tenia quatre anys.” “I no has tornat?” “No.” La formació continuada és la base. Ens agrada molt que els estudiants, els mestres i els professors vinguin, que parlin amb nosaltres i que entre tots creem discursos i propostes que després es posin en pràctica amb els alumnes. Ells saben quin aspecte de Miró els interessa agafar per treballar-lo a l’escola. Sovint es parla de la manca de formació, però hi ha molts professionals compromesos amb un canvi de metodologies educatives, una sensibilitat també compartida pels serveis educatius dels museus, i s’estan fent propostes en aquesta línia, amb seminaris, projectes amb artistes i escoles, projectes amb els barris... Els centres canvien, i les famílies també.
I com us agradaria continuat treballant?
Ens agrada molt treballar directament amb artistes. De vegades sentim dir que l’art contemporani és per a entesos, però no és així. Tenim la sort que actualment els artistes són molt propers. Ens agradaria tenir un laboratori per poder experimentar junts. En família això és molt estimulant, perquè tens el registre de l’adult i del nen i està bé per desmitificar i comprovar que l’artista és algú que et vol dir coses i que vol que tu també les hi diguis. Conversar amb ell i saber que es preocupa del mateix que tu, però que ell ho expressa d’aquesta manera. Hi ha temes comuns que a tots ens interessen, temes universals... Necessitem pausa i moments de reflexió i creativitat. Així volem treballar des del programa familiar.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada