dimarts, 15 de desembre de 2015

Vacunacions infantils


Fa uns mesos, un nen d’Olot, de 6 anys, va morir de diftèria. El nen no estava vacunat.


Per J. Vidal Tort. Professor titular de la Facultat de Medicina. UB

Feia 32 anys que no es declarava un cas de diftèria a Catalunya. La diftèria, junt amb altres malalties infeccioses, com el xarampió, la rubèola, la parotiditis (galteres), la tos ferina (catarro), la varicel·la, la poliomielitis (paràlisi infantil), eren malalties que, abans de l’aplicació de les vacunes, afectaven un alt percentatge de la població infantil, amb elevades xifres de mortalitat, com en la diftèria, i possibles greus complicacions en d’altres (xarampió, tos ferina) o importants seqüeles (poliomielitis). Aquesta situació, general a tot el món, va anar canviant quan en alguns països es van començar a aplicar les vacunes disponibles d’una manera cada vegada més àmplia. La intervenció d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va permetre planificar a escala mundial l’aplicació de les vacunes, establint les més convenients per a cada regió. Un fruit d’aquesta política va ser l’eliminació de la verola a tot el món, el 1970. A continuació d’aquest èxit, es va planificar l’eliminació de la poliomielitis, malaltia que, com la verola, en ser de reservori exclusivament humà, podria ser controlada mitjançant la vacunació. Els resultats van ser excel·lents en les primeres fases, però les vacunacions antipoliomielítiques no s’han pogut realitzar adequadament en alguns països per motius polítics o religiosos. Això ha significat que l’eradicació de la poliomielitis, prevista per l’any 2000, s’ha anat ajornant i continua pendent, amb el perill permanent que les zones afectades puguin ser l’origen de la difusió de la malaltia a zones que n’estaven lliures, com ja s’ha observat en diverses ocasions.

En la majoria de països s’han establert els anomenats calendaris de vacunacions sistemàtiques, en què s’inclouen les vacunes que es consideren indicades per a tota la població i, particularment, les destinades a la població infantil. Les polítiques de vacunació universal de la població infantil han estat un dels èxits més importants de la salut pública i una de les intervencions sanitàries més efectives i eficients, és a dir, que els resultats obtinguts superen el cost econòmic de la seva aplicació. L’administració sistemàtica de les vacunes a tota la població infantil va començar a Catalunya als anys vuitanta i ja els anys següents es va observar l’efecte positiu sobre diverses malalties infeccioses causants de milers de casos anualment. L’últim cas de diftèria a Catalunya es va declarar el 1984; l’últim cas de poliomielitis, el 1988, i el 2002 es va declarar el darrer cas de xarampió autòcton. Actualment s’observa també una incidència molt baixa de parotiditis i rubèola, que permet pensar que la seva eliminació pot ser possible en un futur proper. Per la seva situació geogràfica i estructura social, el nostre país està particularment exposat a contactes de viatgers o a l’arribada de portadors d’infeccions provinents de zones en què les malalties que s’estan controlant a Catalunya són endèmiques (principalment països africans i de l’Europa de l’Est). Aquest seria l’origen probablement del cas de diftèria observat aquest any.

Les vacunes són preparats obtinguts a partir dels agents infecciosos causants de les malalties (els mateixos agents inactivats o atenuats o d’elements que formen part de la seva estructura), que estimulen el sistema immunitari, mecanisme defensiu de l’organisme, de manera que aquest queda protegit específicament de la infecció. Les actuals vacunes presenten una efectivitat molt elevada i una molt bona tolerància. La protecció conferida per les vacunes, a més a més del nivell individual, presenta també, en algunes infeccions de transmissió interhumana, el que s’anomena immunitat de grup. Aquesta s’obté quan un determinat percentatge d’individus d’una població esdevé, mitjançant la vacunació, resistent a la infecció, fet que no permet la seva transmissió i n’atura la difusió. Això significa que les vacunes protegeixen no solament de manera individual, sinó que a més a més contribueixen a protegir tota la comunitat.
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada