divendres, 26 de febrer de 2016

Teatre - El petit Dalí / Pel·lícula d'animació nominada als Oscars

Cinema
EL NIÑO Y EL MUNDO
Lloc: Cinemes Girona
C/ Girona, 175. Barcelona 
Dates i horaris: 27 i 28 de febrer a les 16h i 18h
Més informació
Un nen que pateix perquè no té pare deixa el seu poble i descobreix un món fantàstic, dominat per animals-màquina i éssers estranys. Entra en un món ple de color, música, alegria i tristesa a la vegada. Un viatge poètic i líric que l’ajudarà a créixer. Pel·lícula d’animació extraordinària, amb moltes tècniques diferents que aborda els problemes del món modern a través dels ulls d’un nen.


Teatre                                  
EL PETIT DALÍ                      
Lloc: Teatre Poliorama
Rambla dels Estudis, 115. Barcelona
Dates i horaris: 6, 13 i 20 de març a les 12.30h
Més informació
Aquesta és la història d’un geni, més ben dit… d’un petit geni nascut a Figueres… Així comença la història d’en Salvi, un nen alegre, somiador i una mica trapella… El que li agrada més és dibuixar, sobretot a la platja, lloc on cada dia, en plegar de l’escola, va corrents per deixar volar la imaginació… Un bon dia, troba dins l’aigua una clau grossa i brillant… de qui deu ser? La il·lusió de saber d’on és la clau i sobretot què obre, el durà a recórrer un viatge ben llarg curull d’aventures.



dimarts, 9 de febrer de 2016

Badalona

Una ciutat amb un important patrimoni històric i cultural que defineix una personalitat pròpia. Davant del mar, amb gairebé 5 quilòmetres de platja a tocar de la Serralada de Marina, Badalona és verda i blava.


PASSAT ROMÀ

Al Museu de Badalona s’hi poden visitar les restes de l’antiga ciutat romana de Baetulo. Al subsòl de l’edifici s’hi conserven les termes i el decumanus, amb una part de les edificacions i els carrers de la zona propera al fòrum. També s’hi pot veure una exposició permanent que explica els primers testimonis d’ocupació de Badalona (prehistòria, edat del ferro i cultura ibèrica) i la història i les característiques de la Baetulo romana amb peces de gran valor artístic.
Museu de Badalona. 

Pl. Assemblea de Catalunya, 1. Badalona.
Tel. 933 841 750. 


Per tastar:
Aquelles receptes que van fer les delícies dels nostres avantpassats vinculades a la tradició marinera i als orígens rurals: pop amb patates i allioli, la bullabessa, préssec de vinya farcit de carn…, es poden tastar ara en alguns restaurants badalonins.

JARDÍ ROMÀNTIC

El parc de Can Solei i Ca l’Arnús és un espai únic per la bellesa dels seus jardins. La part més antiga (1870-1880) té un disseny que es correspon amb el dels jardins romàntics propis de l’època, amb vegetació frondosa, camins sinuosos, escultures, grutes, zones amb cascades. Entre els arbres més vells, n’hi ha molts de centenaris, de dimensions excepcionals. Cal destacar tres edificis: el castell del llac, la torre de l’aigua i la torre del rellotge.
C/ Sant Bru, 250. Riera Can Canyadó. Badalona

Horaris: De novembre a març de 7.45 a 19h, abril i octubre de 7.45 a 20h, maig, juny, agost i setembre 7.45 a 21h , juliol de 7.45 a 22h

divendres, 5 de febrer de 2016

La meva mestra té nòvia

Il·lustració de Serxio Huelin

 

Un dels temes més debatuts i tractats a les escoles avui en dia és la diversitat. Es pot abordar realment la normalització de les diferències amb un agent escolar que encara avui es presenta i es concep com un arquetip que encarna un model social tradicional?


Per Anna Torralbo. Mestra d’anglès a l’Escola del Mar

Mestres homosexuals, bisexuals, transgènere, ben segur que a més d’un el sorprendrà i xocarà llegir això, però no hauria de ser així: si realment volem construir una escola inclusiva, s’ha de fer des de totes les perspectives; d’una altra manera, el fracàs està assegurat o, si més no, serà una hipocresia. L’escola, com bé tothom sap, és un sistema lent al qual li costa integrar els canvis que tan ràpidament es donen a la societat. És cert que no és fàcil mantenir i conjugar tradició i innovació, i l’heterogeneïtat guanya terreny, per tant, com més ràpid l’assolim millor. Cal remarcar, però, que no em refereixo tan sols a aspectes com la tendència sexual: es tracta d’obrir el visor a través del qual mirem les persones per tal que qualsevol individu pugui desenvolupar les seves característiques i explotar-les en el millor dels sentits possibles. Negar és atrofiar, acceptar és potenciar. 

El que aquí reivindico és que, si com a pares volem que els nostres fills se sentin estimats i valorats, i que creixin amb una autoestima forta, valorant allò que els diferencia dels altres, no podem més que desitjar que a les escoles es trobin uns agents escolars en els quals es puguin veure reflectits i, per tant, que entenguin que no existeix una única equació humana que assegura el camí de la felicitat. Només la construcció de la nostra pròpia operació aritmètica ens permetrà trobar el nostre camí. A la primària, els alumnes encara tenen una visió molt tancada de la societat, patrons hermètics i construïts sobre les bases del “bo” i el “dolent”, tot allò que se surt del model és rebutjat, inclús en ells mateixos: quan un alumne té gustos que surten del que és comú se sent malament, ell mateix es menysprea, quan el que seria millor per a tothom seria que trobés la manera d’explotar allò que és, per tal de donar el millor de si.  

Els problemes d’inclusió, la diversitat, les minories socials, s’aborden a les escoles amb l’alumat com a nucli del “problema”, com si en l’etapa adulta estiguéssim curats de les conductes discriminatòries. Així doncs, una vegada més, el pes del discurs recau sobre l’alumnat, seguint la clàssica tendència de presentar l’adult com l’ésser acabat i perfecte. Si ho pensem bé, el tractament que se’n fa, de la diversitat, és ben hipòcrita, en tant que els mestres segueixen abordant-les des d’una actitud de model i perfecció que més que donar seguretat a l’alumnat els n’allunyen. A més a més, no hem d’obviar que s’està donant una visió equivocada de la maduresa: aquell moment en què tots els problemes que tinc com a nen/a desapareixeran. Per què la figura del mestre segueix sent aquella que remet a una persona modèlica i que segueix a la perfecció els cànons de ciutadà tradicional i de figura tan homogènia? Per tal que el discurs sobre la diversitat arribi als alumnes, per tal que sigui sincer i veraç, cal trencar el patró que es té o s’espera dels mestres: persona heterosexual, casada i amb fills. Es parla del mestre com a model, i així hauria de ser: un model de la diversitat que hi ha al món. Per tot això cal, en primera instància, trencar la imatge que es té dels mestres. No he mencionat les famílies, però elles haurien de ser les primeres d’acceptar les diferències entre els mestres. En segona instància, hem de tancar el cercle dels discursos que es donen a l’aula i incloure’ns-hi quan en parlem: si es parla de pors, explicar les pors adultes; si es parla de famílies, parlar-ne obertament... Hem d’aconseguir que els alumnes no sentin que ells són sempre el centre dels “problemes” a tractar i que s’adonin que allò que els succeeix a ells també ens succeeix a la resta. Allò que anomenem diferències, malgrat ja no són diferències sinó realitats ben establertes, no poden ser normalitzades si no les normalitza primer qui les vol normalitzar. 

dimecres, 3 de febrer de 2016

Llibres de monstres

Les històries amb monstres són un clàssic de la literatura. Ens agraden perquè ens enfronten a tot allò desconegut i que alhora ens és tan atractiu. Els monstres de les històries tradicionals eren terriblement dolents, en canvi els contes d’ara ens els presenten com a éssers especials: tímids, simpàtics, porucs… Tots, un encant.


ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES
Maurice Sendak
Ed. Kalandraka
De 7 a 15 anys
Max és un nen rebel que sent que no encaixa en la seva família i el seu entorn. Després de fer unes malifetes i ser castigat a la seva habitació, veu que aquesta es transforma en una selva. El viatge el portarà a una illa on habiten monstres i el nomenen rei perquè és “el més temible de tots ells”.


 
JO MATARÉ MONSTRES PER TU
Santi Balmes i Lyona
Ed. Principal de los Libros
De 3 a 7 anys
Martina té por de la foscor. Està convençuda que sota el seu llit no hi ha pols, sinó monstres peluts. La petita protagonista sap que existeix un món paral·lel al nostre. Aquí, aquests éssers enormes viuen de cap per avall, i cada persona i cada cosa tenen el seu doble monstruós.


 
ELS MONSTRES MONSTRUOSOS
Enric Larruela i Carles Arbat
Ed. Edicions Baula
De 4 a 7 anys
En un país ben llunyà hi vivia una família de monstres molt dolents. Només servien per fer malifetes. Si n’eren, de dolents, que van voler tenir un fill monstre que encara fos més dolent que tots ells junts. Però el menut surt bona persona i li agraden les coses boniques. L’autor l’adaptà a una obra de teatre per nens.


 
EL MONSTRE DE COLORS 
Anna Llenas
Ed. Flamboyant
De 7 a 15 anys
El Monstre de Colors té un problema: no sap què li passa. S’ha fet un garbuix amb les emocions i no li funcionen gaire bé. Una història senzilla i divertida que introduirà petits i grans en el fascinant llenguatge de les emocions, treballant-les a partir dels colors, d’una manera divertida, dolça i tendra.

Circ, fotografia i animació, i teatre de somnis

Circ
THE FLAMINGO’S
Lloc: Fundació Miró. Barcelona
Dies: Al febrer, dissabtes a les 17 h i diumenges a les 12 h
Tots els públics
Un espectacle de circ per a tota la família en què els malabars, l'humor i els monocicles són les eines dels artistes per ficar-se el públic a la butxaca.


Activitat 
ZOOM, CLIC... ¡GIF!
Lloc: MNAC. Barcelona
Dies: 14 de febrer, 24 de març, 24 d'abril, 29 de maig i 5 de juny a les 11.30 h
A partir de 6 anys  
Equipats amb un dispositiu amb càmera i uns coneixements d’animació, recorrereu el museu i us endureu un arxiu animat que explicarà quina ha estat la vostra mirada.


Teatre 
L’ENDRAPASOMNIS 
Lloc: SaT! Barcelona
Dies: Dissabtes 13 i 20 de febrer, a les 17.30 h, i diumenges 14 i 21, a les 12 i les 17.30 h. 
A partir de 3 anys  
La princesa Dormissona no pot dormir perquè té malsons. Els seus pares, els reis, no troben cap remei que guareixi el mal de la petita princesa. Potser l’endrapasomnis serà la solució…