dimarts, 28 de juny de 2016

Llibres de pirates

Els llibres de pirates són les novel·les d’aventures per excel·lència. L'aventura és un enorme calaix de sastre on tot és possible i el seu objectiu ha estat sempre distreure i emocionar. Gràcies al cinema i la literatura, els pirates es mantenen vius i es perpetuen en els relats infantils i, ara, en nous suports narratius: els dibuixos animats, els còmics, els jocs de rol…

 
L’ILLA DEL TRESOR
Robert Louis Stevenson
Ed. La Galera 
A partir de 9 anys
L'illa del tresor narra les aventures de Jim en la seva expedició a la recerca d'un tresor en un vaixell governat per pirates, entre els quals destaca John Silver, amb la seva cama de fusta, el lloro i la crossa, tan coneguts com la mateixa novel·la. És un llibre d’aventures on no hi falta ni l’acció ni l’emoció, ni un punt de tendresa. 

 
EDÈN I KAO
Stéphane Henrich
Ed. Proteus
A partir de 4 anys
Edèn i Kao narra la història de Lloros, un capità sanguinari que solca els mars sembrant el terror en companyia de la seva tripulació. Lloros, com tot astut capità, no fa res sense consultar-ho abans amb els seus assessors, dos lloros ben estranys que no es mouen de les seves espatlles. 
  
 
LA VERITABLE HISTÒRIA DEL CAPITÀ GARFI
Pierdomenico Baccalario
Ed. La Galera
A partir de 12 anys
És un homenatge al clàssic infantil, amb picades d'ullet als seus referents i amb una missió: descobrir el Capità Garfi, les virtuts i els punts febles, allò que el converteix en un heroi de debò. Si l'acompanyem viurem tempestes, naufragis i lluites entre vaixells: una novel·la d'aventures com les d'abans.


PIRATES I TRESORS
Chris Mould
Ed. Combel
A partir de 8 anys
Atreveix-te a conèixer els bergants més cruels que mai han solcat els mars en aquests deu relats sobre pirates: La llegenda de Davy Jones, Dionís i els pirates, L'escarabat d'or, La tinta d'un mort… Un magnífic volum editat amb bon gust i excel·lent qualitat, amb l’ús d’un llenguatge planer sense caure en l’infantilisme.

La vall Ferrera

La vall Ferrera és la vall més oriental de les tres grans valls de l'Alt Pallars i està situada al cor del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu màxim exponent és la Pica d’Estats, que amb 3.143 m és el cim català més alt.


LA VALL

El patrimoni cultural, on la mà de l'home al llarg de la seva història ha anat forjant, modelant la vall Ferrera i els seus pobles rústics plens d'història; l'art romànic, les tradicions, els costums, la ramaderia, el ferro, les forges, els seus boscos, la fusta, el turisme, amb indrets de gran bellesa com el Pla de Boet, l’estany d’Aixeus, el bosc de Virós i la vall de Tor, ens deixaran embadalits. Tot fa que la vall Ferrera sigui una vall particular, i com diuen els vallferrerencs: “Catalunya té mil anys, la vall Ferrera ja hi era”.
 
Per tastar: La gastronomia està condicionada per l'aïllament històric de la vall, amb plats de productes que produïa cada casa i amb absència de productes mediterranis. Els ingredients bàsics han estat les patates, la farina de sègol, els llegums…

LA SERRADORA D'ÀREU
La serradora d'Àreu, construïda al segle XIX, és el testimoni de la indústria de la fusta que hi havia a tot el Pirineu però que actualment es troba en procés de desaparició. És un bon exemple de la indústria local pirinenca i actualment forma part de la xarxa del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La serradora i el molí fariner, i la turbina que l'acompanya, ajuden a comprendre el paper de l'aigua com a font d'energia per serrar la fusta, moldre el cereal i produir electricitat.
Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
Àreu (Alins) – Vall Ferrera
Tel.  + 34 973 62 44 17/05


dilluns, 27 de juny de 2016

“Educare” / “Educere”



Estem vivint una època en què gaudim de les màximes prestacions personals associades a un desenvolupament excepcional del coneixement. Però quin és el tipus de coneixement que serà útil en el futur? Quina relació té aquest coneixement amb el món de l’esport?


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog
 

Per a la majoria de les persones de la societat en què ens trobem ens és difícil veure les vivències amb perspectiva, perquè vivim molt tancats en nosaltres mateixos i en els nostres problemes. Sembla que en el temps de la comunicació i de la informació ens podem trobar més incomunicats i menys informats que mai. Ens hem parat a pensar en la importància de l’educació en el món actual?

Fa més de cent anys que un dels grans pedagogs de la història, John Dewey, destacava: “El coneixement no és quelcom separat i que tingui validesa per si mateix, ja que es troba circumscrit en el procés pel qual la vida es manté i es desenvolupa.” Aquesta idea té molt de sentit en el camp de l’aprenentatge i ens demostra que, com deia Ortega i Gasset a Meditaciones del Quijote (1914), “Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”. Al llarg de les darreres setmanes hem vist les formacions polítiques comentant els seus programes electorals de cara a un futur més “esperançador”. Aquestes propostes normalment no traspassen de les estructures a les persones. Romanen estàtiques en un espai virtuós, que no pas virtual, i és difícil que acabin esdevenint veritables processos de transformació social. 


Quan abordem el fet educatiu no som conscients de la important tasca que realitzen els professionals vinculats a l’educació, el monitoratge, l’entrenament... que fa que es converteixin en adults significatius per al grup d’infants, adolescents i joves. Les tendències actuals afirmen que cal repensar el sistema educatiu formal per tal de millorar l’educació i la formació dels futurs adults. Però avui en dia, tal com afirma Ken Robinson, s’ha trencat la idea de classificació dels sistemes educatius que seleccionen les persones vàlides de les no vàlides o els individus acadèmics d’aquells no acadèmics. Així mateix, el sistema educatiu formal, “l’escola”, ja no és l’àmbit d’educació per excel·lència, ja que hi ha nous agents socials i nous escenaris amb més potencial i amb més capacitat de seducció per educar i transmetre les competències i virtuts a les noves generacions. Cal trencar el convenciment que l’educació ha de transmetre la cultura tal com l’entenem els adults perquè sigui mantinguda per les noves generacions. Si creiem en l’educació, ens serà més fàcil entendre que la idea principal és la transformació de les societats, el canvi de les estructures estàtiques per les modificables i basculants. L’esport escolar sempre s’ha situat en el procés de formació no reglada, la mal anomenada “educació no formal”, fet que li treu responsabilitats i manté el prestigi de l’educació formal, aquella que és inalterable, aquella amb què tothom hem après, aquella que es considera vàlida. Com John Dewey afirmava, “les sensacions no són part de cap coneixement, bo o dolent, superior o inferior. Són més, provocacions incitants, ocasions per a l’acte de la indagació que han d’acabar transformant-se en coneixement”. L’esport, la cultura i l’art, tot i no ser obligatoris, impliquen uns processos d’indagació i de decisió importants i vitals per al desenvolupament de les nostres vides. És per aquesta raó que podem afirmar que avui ja no aprenem de manera formal, no formal i informal, ja que l’aprenentatge no té cap sentit de manera separada. Podem aprendre a l’escola, al club esportiu, davant de l’ordinador o com a espectadors d’un partit. L’aprenentatge s’ha de fonamentar en les competències i en el desenvolupament, tal com afirma Howard Gardner (2007) en la seva obra Las cinco mentes del futuro: la ment disciplinada, la ment creativa, la ment respectuosa, la sintètica i l’ètica. Del que no hem de prescindir, ni hi hem de renunciar, és del coneixement social i global que ens conduirà a esdevenir subjectes que transformem el món. La forma i el sentit d’aquesta transformació recaurà en la responsabilitat social que tenim i en la nostra vinculació amb la societat. Cal entendre l’esport doncs com un dels elements de transformació social més potents en l’actualitat.

Cinema, circ, titelles i teatre arreu del país

Cinema
ALBERT
Lloc: Cinemes Girona
C/ Girona, 175. Barcelona 
Dates i horaris: 7, 9, 10, 13 i 14 de juliol a les 16 h
Més informació
L’Albert, un noi de poble, molt intel·ligent i descarat, és temut per tot el poble per les seves entremaliadures. Un dia fa caure, per accident, el monument emblemàtic de la ciutat, l’estàtua del famós Leopoldus, capità de globus i heroi local. L’Albert està decidit a compensar el seu error, així que decideix recórrer el món i tornar convertit en un capità de globus! Què orgullós estarà d’ell tot el món!



Fira
21a FIRA DE CIRC AL CARRER 
Lloc: La Bisbal d'Empordà 
Dates: 15, 16 i 17 de juliol 
Durant tres dies la població s'omple d'espectacles de diferents companyies de Catalunya, però també de tot el món, oferint propostes de circ innovadores i de qualitat.

 
Teatre
MINIGREC
Lloc: Diferents espais de Barcelona
Dies: Del 26 de juny al 24 de juliol
Més informació
Dins del MiniGrec veurem propostes de companyies que parlen sobre la necessitat de mirar-se el món des de punts de vista diversos, sobre la natura, l'amor i també sobre la guerra.

 
Titelles
MITJÓ
Lloc: Sant Pere de Riudebitlles
Dies: 22 i 23 de juliol
Més informació
El festival Mitjó Riudebitlles és una mostra de titelles popular, irreverent i transgressora. El públic és familiar, però també hi ha reservat un espai de nit, La Mitja, per al públic adult. És una mostra propera i exigent.

 
Teatre 
ESBAIOLA’T
Lloc: Esterri d’Àneu
Dies: Del 21 al 24 de juliol
Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer per a tots els públics. Circ, contacontes, jocs, titelles, tallers i jocs malabars ompliran els carrers d’Esterri. Us animem a gaudir-ne i esbargir-vos.