dilluns, 27 de juny de 2016

“Educare” / “Educere”



Estem vivint una època en què gaudim de les màximes prestacions personals associades a un desenvolupament excepcional del coneixement. Però quin és el tipus de coneixement que serà útil en el futur? Quina relació té aquest coneixement amb el món de l’esport?


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog
 

Per a la majoria de les persones de la societat en què ens trobem ens és difícil veure les vivències amb perspectiva, perquè vivim molt tancats en nosaltres mateixos i en els nostres problemes. Sembla que en el temps de la comunicació i de la informació ens podem trobar més incomunicats i menys informats que mai. Ens hem parat a pensar en la importància de l’educació en el món actual?

Fa més de cent anys que un dels grans pedagogs de la història, John Dewey, destacava: “El coneixement no és quelcom separat i que tingui validesa per si mateix, ja que es troba circumscrit en el procés pel qual la vida es manté i es desenvolupa.” Aquesta idea té molt de sentit en el camp de l’aprenentatge i ens demostra que, com deia Ortega i Gasset a Meditaciones del Quijote (1914), “Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”. Al llarg de les darreres setmanes hem vist les formacions polítiques comentant els seus programes electorals de cara a un futur més “esperançador”. Aquestes propostes normalment no traspassen de les estructures a les persones. Romanen estàtiques en un espai virtuós, que no pas virtual, i és difícil que acabin esdevenint veritables processos de transformació social. 


Quan abordem el fet educatiu no som conscients de la important tasca que realitzen els professionals vinculats a l’educació, el monitoratge, l’entrenament... que fa que es converteixin en adults significatius per al grup d’infants, adolescents i joves. Les tendències actuals afirmen que cal repensar el sistema educatiu formal per tal de millorar l’educació i la formació dels futurs adults. Però avui en dia, tal com afirma Ken Robinson, s’ha trencat la idea de classificació dels sistemes educatius que seleccionen les persones vàlides de les no vàlides o els individus acadèmics d’aquells no acadèmics. Així mateix, el sistema educatiu formal, “l’escola”, ja no és l’àmbit d’educació per excel·lència, ja que hi ha nous agents socials i nous escenaris amb més potencial i amb més capacitat de seducció per educar i transmetre les competències i virtuts a les noves generacions. Cal trencar el convenciment que l’educació ha de transmetre la cultura tal com l’entenem els adults perquè sigui mantinguda per les noves generacions. Si creiem en l’educació, ens serà més fàcil entendre que la idea principal és la transformació de les societats, el canvi de les estructures estàtiques per les modificables i basculants. L’esport escolar sempre s’ha situat en el procés de formació no reglada, la mal anomenada “educació no formal”, fet que li treu responsabilitats i manté el prestigi de l’educació formal, aquella que és inalterable, aquella amb què tothom hem après, aquella que es considera vàlida. Com John Dewey afirmava, “les sensacions no són part de cap coneixement, bo o dolent, superior o inferior. Són més, provocacions incitants, ocasions per a l’acte de la indagació que han d’acabar transformant-se en coneixement”. L’esport, la cultura i l’art, tot i no ser obligatoris, impliquen uns processos d’indagació i de decisió importants i vitals per al desenvolupament de les nostres vides. És per aquesta raó que podem afirmar que avui ja no aprenem de manera formal, no formal i informal, ja que l’aprenentatge no té cap sentit de manera separada. Podem aprendre a l’escola, al club esportiu, davant de l’ordinador o com a espectadors d’un partit. L’aprenentatge s’ha de fonamentar en les competències i en el desenvolupament, tal com afirma Howard Gardner (2007) en la seva obra Las cinco mentes del futuro: la ment disciplinada, la ment creativa, la ment respectuosa, la sintètica i l’ètica. Del que no hem de prescindir, ni hi hem de renunciar, és del coneixement social i global que ens conduirà a esdevenir subjectes que transformem el món. La forma i el sentit d’aquesta transformació recaurà en la responsabilitat social que tenim i en la nostra vinculació amb la societat. Cal entendre l’esport doncs com un dels elements de transformació social més potents en l’actualitat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada