dimarts, 30 d’agost de 2016

Llibres d'avis

Els avis són més que imprescindibles, s’ocupen de portar els nens al col·legi, al parc, de donar-los el menjar… Sobre els avis trobem diverses publicacions amb una perspectiva emocional en què destaquen les relacions entre avis i néts. De fet, els néts i els avis són capaços de comunicar-se a força de mirades i de somriures.

 
EL MEU AVI
Marta Altés
Ed. Macmillan
A partir de 4 anys
Aquest llibre parla de la gran estimació d’un nen cap al seu avi. Hi ha poques relacions que estableixin vincles tan intensos com els que es creen entre néts i avis. Sigui per la raó que sigui, existeix una innegable química entre avis i néts que l’autora ha sabut traslladar.

L’AVI ÉS... L’AVI!
Lilli Messina
Ed. Takatuka
A partir de 5 anys
El llibre ens parla de la similitud que hi ha entre els nens i els grans que són com nens, del cercle de la vida i de la cura que sovint necessita la gent gran quan esdevé dependent. Lilli Messina il·lustra el pas del temps, les similituds i diferències entre la infantesa i la vellesa, tan similars però alhora tan diferents. 



L'ÀVIA PIRATA
Geraldine Durrant
Ed. Elfos
A partir de 5 anys
No tothom pot dir que la seva àvia va ser pirata. Tot i que ara viu tranquil·la en un poble costaner, l'àvia encara es fica en embolics.
Ella és una àvia diferent: enèrgica, valenta, activa i una mica bèstia.
Un conte ple d'humor, d'allò més divertit i original.


AVIS
Chema Heras i Rosa Osuna
Ed. Kalandraka
A partir de 5 anys
És la història de dos vellets, la Ramona i en Ramon, que accepten el pas del temps. Ella  és presumida i ell es deleix per ballar amb ella. Mitjançant un text poètic, Avis ens ensenya a trobar la bellesa a través de l’amor i l’afecte que pot romandre quan el cos es marceix i ens descobreix els avantatges de viure amb un somriure als llavis. 
 
LA SOPA DE L’AVI
Mario Satz i Albert Asensio
Ed. Babulinka Books
A partir de 12 anys
Hi ha llibres dels quals t’enamores: la Catalina ha decidit deixar de menjar, creu que així serà més bonica i desitjada. La seva família, desesperada, té cura de la Catalina, dolçament, com si fos un cristall que en qualsevol moment es trencarà. La valentia de l’avi la salvarà, i refarà l’ànima desfeta. Com? Doncs, fent sopa.


El Bages

Una comarca fèrtil, amb una gran força de la terra i una gran varietat de productes que l’ha convertit en un rebost de productes naturals. Un indret ple de contrastos i amb un ventall de propostes i d’atractius. 


AMB CARAVANA I DILIGÈNCIA
Hi ha un ventall de rutes a cavall per Sant Mateu de Bages, la serra de Castelltallat i altres punts de la comarca del Bages. Una forma de turisme d’aventura, de fer vacances en família, sortir amb nens o grups d’amics i practicar el turisme rural a la Catalunya central. Hi podreu fer agradables passejades amb cavall, carro, mula i ruc que us acostaran a les tradicions de la nostra terra, als mitjans de transport habituals fins fa poques dècades a les nostres contrades, carros, caravanes, carruatges i diligències.
Masia Les Planes – “Paisatge i Aventura”
Sant Mateu de Bages
Tel. 93 836 0060 

Més informació

Per tastar: El mató s’elabora amb llet de vaca (alguns el fan amb llet de cabra) i no conté ni conservants ni colorants. Per això, cal conservar-lo entre 2 i 5 graus i s’ha de consumir abans de quatre o cinc dies.

TINES DE LA VALL DEL FLEQUER
Al segle XIX la comarca del Bages estava gairebé coberta de vinyes, i concretament a la vall del Flequer es van construir aquestes espectaculars tines de vi, situades enmig de les vinyes, per elaborar el vi allà mateix, aixafant el raïm i deixant fermentar el most fins que es tornés vi, per poder comercialitzar-lo a peu de vinya. L’itinerari de senderisme que recomanem permet descobrir aquestes construccions espectaculars, una ruta fàcil de 3,5 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 153 metres.
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, abans del quilòmetre 4, prenem a mà dreta una pista (Tines del Flequer).

Jugant amb la veu

Il·lustració de Daniel Torrado. Del DVD El més petit de tots, disponible a BNC Children

 

Fa alguns mesos parlàvem amb la Mariona Sagarra, creadora de moments sonors, sobre la veu, la música i l’efímer de les coses que li agraden. Avui continuem parlant sobre els seus treballs i els seus projectes.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé.

Com dissenyes els teus espectacles per a nens i per a públic familiar?
En general, m’agrada molt entrar a fons en un tema, per aprendre i oferir el que tinc, que és bàsicament la meva veu, els meus coneixements i les meves inquietuds.
En el cas dels nadons, vaig haver d’estudiar el seu sistema vital, que és molt ràpid, no pots estar 20 minuts amb la mateixa activitat, has d’anar canviant constantment, i vaig fer un espectacle de 45 minuts en el qual passaven per diferents músiques i molts estats anímics. Una cançó podia durar, només, un minut o dos, i anava acompanyada d’uns massatges, això feia que el nen sentís l’estímul auditiu i el tàctil, dos sentits que tenim des del naixement i que són els últims que perdem quan som vells o estem amb menys facultats. D’aquell espectacle és d’un dels que em sento més orgullosa. Em deien els pares, “com ho has fet perquè estiguin atents tota l’estona?”, pensa que eren nens de 5 o 6 mesos. Després, quan ho he fet per a nens més grans, de 3 a 6 anys, hi ha d’haver també molta agilitat, les músiques també han de ser variades, però els has d’implicar perquè hi participin, perquè si no en formen part, desconnecten.
I quan són més grans, per on comences, amb una idea, amb una necessitat de quelcom que no existeix...?
Les dues coses. Normalment començo per la idea. Jo vaig ser la primera persona que va fer aquí un espectacle per a nadons, m’hi vaig posar perquè m’ho van demanar des de l’Auditori, però jo no havia vist mai un espectacle així, ni sabia si s’havia fet o no. A la vegada parteixo d’una necessitat o d’alguna cosa que em demanen, això sí que és una manera d’aprendre. “Com puc explicar un conte a un nen de quatre o cinc anys i que estigui atent?” Això ja és un bon estímul per buscar melodies que els impliquin i que tinguin a veure amb la realitat d’ara, no només cantar cançons antigues com El Joan petit quan balla.
Què és la poesia encantada?
La poesia encantada és un joc de paraules. És encantada perquè és cantada i és bonica. És un taller que faig pels Serveis Educatius de CaixaForum i ho fem per apropar la poesia i la música als nens i nenes. Vaig pensar “què és el que a mi m’hauria agradat que algú fes quan jo era petita per entrar en el món de la poesia?”. I això és el que vaig fer. Primer treballem el cos: respirem, vocalitzem, fem jocs amb la veu... porto els nens cap al meu terreny i recitem un poema de la Joana Raspall, jocs de veu i poesia, després s’han d’inventar una cançó en equip, i si hi ha diferents idees per fer-la doncs han de pactar i l’han de presentar als altres companys. De fet, ells estan contents perquè han fet una creació i s’han aproximat a la poesia sense cap teoria; jo no explico res, és pràctica, llegir, fer-se-la seva, respectar-se el seu cos i respectar la seva veu i el ritme de les paraules. A vegades el més senzill és el més important i el més engrescador.
En què estàs treballant ara?
Estic acabant la gravació d’un disc sobre poemes de la Montserrat Abelló, que va morir l’any passat, amiga meva, una senyora de 97 anys, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una gran poeta i una gran productora de poesia de dones. Tinc uns llibres increïbles de poesia anglesa feta per dones, gràcies a ella. Una gran persona! I, també, moltes escoles em demanen que continuï fent treballs de poesia. És fantàstic que els nens puguin engrescar-se amb la poesia, la veu i la creació sonora.