dimecres, 19 d’octubre de 2016

Deixar d'escoltar és molt difícil


Hem parlat amb la Violeta Amargant, cap del servei educatiu de L’Auditori, perquè ens avanci les novetats en la programació de concerts d’aquesta temporada. Ens ho explica amb moltes ganes i ens transmet que tot el que han preparat mereix molt la pena.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé 

Com s’elabora un calendari anual ple de propostes interessants?
El que intentem és que sigui molt variat perquè les escoles i les famílies tinguin molta oferta diferent que els permeti treballar moltes coses. Hi ha un concert amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona perquè els nens tinguin l’oportunitat de conèixer l’orquestra nacional del seu país, i també un concert amb la Banda Municipal per la mateixa raó. Després hi ha concerts en què treballem les famílies d’instruments, com ara Planeta Clarinet, on sentirem tota la família dels clarinets. Treballarem la música electrònica dels segles XX i XXI, perquè entra en el currículum de secundària, amb instruments electrònics que crearem per a l’ocasió… És a dir, es treballen conceptes molt diferents a través de diversos concerts, amb una varietat d’estils, instruments, músiques...
Hi ha algun denominador comú en la programació de la temporada que ve?
No hi ha una línia argumental, però tots els concerts del servei educatiu tenen un estil. El que tu veus sobre l’escenàri és molt diferent: no té res a veure el Planeta Clarinet o Setze cordes amb Tocats per l’OBC o amb Històries elèctriques, però sí que hi ha un plantejament de fons que no es veu tan directament sobre l’escenari. Són concerts que en general no tenen paraula, no hi ha una narració, no s’explica un conte, ni hi ha text, i si hi és és mínim; és a dir, ningú surt a l’escenari i diu “Això és una tuba i és un instrument de vent”, no.
Quina és la programació d’aquesta temporada?
Per a aquesta temporada tenim coses molt grans, tenim hits com ara Ma, me, mi… Mozart!, que és un dels concerts que té més anys del servei educatiu i que funciona molt bé; Sona Bach, també; Tocats per l’OBC, de l’Orquestra Simfònica de Barcelona… Tenim aquests, que els anem reprogramant, i després tenim estrenes. D’estrenes tenim un concert al voltant de la figura de Picasso que es diu Pica-so, que farem en col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona. Sembla que a Picasso no li agradava la música especialment, però sí que va estar envoltat de molta música; no anava a concerts a no ser que fossin cabaret i sembla que ballava sardanes, però no era un amant de la música. Va néixer envoltat de flamenc a Màlaga, després va venir a Barcelona, on va entrar en contacte amb els Quatre Gats, on hi havia molts compositors; després se’n va anar a París i va entrar en contacte amb Satie i Milhaud i altres compositors: Falla, Granados, Albéniz; va fer l’escenografia per a un ballet de Satie que es deia Parade… Un altre concert que estrenem aquesta temporada amb la Banda Municipal de Barcelona és un viatge pels ritmes llatins: la idea és que la banda surt del port de Barcelona i se’n va a Amèrica del Sud passant per diferents països, i per això sentirem tangos, mambos, cúmbies, havaneres, molts ritmes diferents de l’Amèrica Llatina, i la posada en escena l’està fent La Cubana. També recuperem un altre concert que ja teníem, Els colors del metall, per a nens molt petits, i hi canviem la posada en escena, és a dir, la majoria de les músiques es mantenen però fem una nova proposta escènica.

I la Violeta ens parla també de la Cantània de l’any que ve i de projectes participatius com ara Vine a cantar i d’El Club del Petit Concert. Hi ha tantes coses interessants! És sempre una bona idea passar per L’Auditori i parar l’orella. Sempre hi sortirem guanyant. 


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada