dijous, 12 de gener de 2017

Contes que fan por



Monstres bavosos, peluts i dentuts, que s’amaguen pels racons foscos del nostre voltant. Bruixes malèfiques i malicioses que fan cara de bones velletes dolces però duen guants i caps pelats i et fan encanteris malvats quan no les mires. Éssers misteriosos fantasmals i ancestrals que són tan horrorosos que són ignominiosos, ni tan sols tenen nom de tan dolents com són.


Per Elisabeth Ulibarri. Explicadora d’històries

Aquest imaginari que sembla tan terrible acompanya els nostres infants des que són ben petitons. Anem creixent amb aquests estranys companys de viatge que habiten, per sort, a dins dels contes i que ens permeten entrenar-nos davant de persones o situacions carregades d’intencions qüestionables i que, inevitablement, ens anirem trobant al llarg de les nostres vides. 

Aquests monstres tan horrorosos que viuen en aquest univers imaginari que aparentment és irreal, però quan hi connectem a través dels llibres o de la narració es fa gairebé palpable, ens permeten a nosaltres, com a adults, acompanyar els nostres fills en un viatge a través del mal, on podrem trobar els estereotips de personalitats malvades que, a voltes, sembla que travessin la finíssima línia de la imaginació i que saltin al món real, i també, fins i tot, sembla que es vulguin instal·lar al nostre costat.
Sovint parlo dels contes com a experiències viscudes, perquè jo crec sincerament que els nens i les nenes,  i els no tan nens i nenes, quan escolten o llegeixen un conte es poden sentir tremendament atrapats per la història i poden viure en primera persona les aventures meravelloses que s’hi descriuen, per això és tan important triar bé els contes. Quan ho fem, però, no podem sobreprotegir els nostres fills. Si ens fa por explicar-los contes amb personatges que fan por, com els explicarem les coses que fan por de la vida real? No ho hauríem de fer, com tampoc no hauríem de sobreprotegir els nostres fills en la vida real. I és per això, perquè tenim l’obligació d’ajudar-los a convertir-se en persones independents i autònomes capacitades per gaudir plenament de la vida, que quan els ajudem a triar contes no hauríem de censurar els llops ni les bruixes: “Són dolents...”, “Són la representació del mal”... Han de ser molt dolents perquè el càstig ha de ser just i tan sever que els ha de fer desaparèixer, i seran els personatges més febles, amb els quals fàcilment s’identifiquen els nostres fills, els qui sovint els hauran de vèncer i castigar-los fins a la seva desaparició. Com que el càstig ha d’estar a l’altura de les seves malifetes, les malifetes han de ser terribles. És important fer net i que aquests dolents, tant si moren com no, no puguin tornar d’allà on estan castigats perquè cal que quedi clar que el mal i les nostres pors no han de ser permanents i es poden vèncer. 

No podrem pas evitar que per circumstàncies personals d’algú, per interessos creats o per altres causes –si les començo a explicar no acabaríem mai–, els nostres nois i noies es trobin abans o després amb persones o situacions que els faran mal; això no ho podrem evitar, però penso que haver fet una bona introspecció en els contes on apareixen aquests personatges dolents que fan tanta por, com un llop, un ogre, una guineu, un drac,  el dimoni..., els pot ajudar a gestionar, tots sols, situacions difícils en les quals els pararan trampes o se sentiran atacats. Els ajudarà, probablement, a distingir i a decidir què volen fer ells i què accepten o no dels altres, d’aquesta manera podran establir un paral·lelisme amb alguna cosa ja experimentada o coneguda, cosa que els pot facilitar molt la gestió de conflictes i l’enfrontament amb les seves pors. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada