dilluns, 13 de febrer de 2017

“You’ll never walk alone...”


Nous conceptes arriben al món educatiu, provinents del món laboral, de l’empresa i de l’esport. Els professionals de l’educació afrontem el repte de liderar un nou paradigma que transformi els conceptes tradicionals en innovadors. 


Per Jordi Puig Voltas, mestre i pedagog, i Sergi Maldonado Machado, mestre d’educació primària

Never walk alone” és la manera que tenen els seguidors del Liverpool de transmetre al seu equip que l’acompanyaran en el seu camí. Estem vivint una època en la qual el teatre de l’educació ofereix un escenari canviant, on les innovacions educatives són constants, i entre tots els agents estem construint una nova etapa en la història de l’educació. Els autors d’aquest article provenen del món educatiu i esportiu, i des de fa temps han vist la relació existent entre allò formal i allò “no formal”. Som protagonistes d’un canvi d’era en què les activitats, considerades paral·leles o complementàries vinculades a l’escola, han esdevingut més importants i significatives per als nostres infants. Ens trobem en una cruïlla de camins que poden creuar-se o discórrer de forma paral·lela assolint el que anomenem educació integral de l’alumne. Per aquest motiu i després del sorgiment de nous conceptes provinents d’altres disciplines (empresa, gestió...) com són el coaching i el lideratge, volem aportar un canvi conceptual provinent del món de l’esport en el món escolar: el d’equip pel de classe. Des de sempre, en el món de l’esport, l’equip ha esdevingut un concepte clau. Aquesta modificació ens ajuda a assimilar conceptes, valors i aptituds del món de l’esport al sistema educatiu. Per poder aconseguir la fita desitjada, no només s’ha de realitzar un canvi de concepte, sinó que s’han d’implementar diverses metodologies i estratègies com ara l’acompanyament i la gestió d’equip per consolidar aquest canvi, que no només ha de ser conceptual, sinó també procedimental i actitudinal.

Per què equip i no un altre concepte? Ja que el coaching ha assimilat el mot coach, és preferible comptar amb tots els membres de l’equip i no focalitzar únicament el responsable per treballar amb el que s’anomena lideratge distribuït o responsabilitat compartida. El nostre concepte es fonamenta més en el team building i en la idea que el lideratge pot anar de dalt a baix però també pot anar de baix a dalt i esdevenir un procés igual d’eficaç. D’aquesta manera, si l’educació forma individus dins d’un equip, l’alumne des de petit se sentirà part d’aquest, coneixerà els rols i comportaments existents i facilitarà la consecució del procés educatiu. Sense donar l’esquena al fet que a l’alumne li costarà més abandonar l’equip i voldrà sentir-se part d’ell, i d’aquesta manera s’aconseguiran els objectius proposats pel mestre i els alumnes. El mestre ha de compartir objectius i experiències amb els seus alumnes, ha de transformar-se en tot un referent per aplicar estratègies –com ara la gestió d’equip– que guiïn els seus alumnes a fi d’aconseguir les seves metes, convertint els èxits personals en èxits comuns. Això no és una tasca fàcil, cal guanyar-se la confiança dels alumnes i fer-los veure que són capaços d’aconseguir tot el que es proposin si se senten part de l’equip. El mestre té els coneixements i l’experiència, però depèn d’ell crear un entorn on els alumnes se sentin valorats, capaços i en possessió d’un paper social rellevant i transformador. 

L’educació evoluciona de la classe a l’equip i del grup a la persona. En el present i mirant al futur, l’educació personalitzada és el punt de referència en el qual ens hem de fixar els professionals de l’educació. Per tant, els mestres sempre podem dir: “You’ll never walk alone”, i l’alumne: “You’re always on my mind”.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada